Generació Z i la tempesta

Veure com apareix una megatendència no és igjual que afegir-se a una estampida. Generalment se'n van captant indicis i és com si un iceberg arribés surant fins a la línia de flotació del 'Titanic'. En altres casos, tot és més sobtat. A finals de setembre, les xarxes van entrar en commoció amb la falsa notícia d’un cop d’Estat contra el president xinès Xi Jinping. Per Twitter es parlava d’un comboi militar que anava cap a Pequín a prendre el poder. Tot ve d'un vídeo de 50 segons, al pas de vehicles militars. Ho penja a Twitter una periodista xinesa. Falsa alarma, tan fugaç i sense fonament que ni tan sols va ocupar els titulars digitals però ¿i si ho hagués aconseguit? 

No sempre és fàcil distingir entre una estampida i un gir de 180 graus. Perdem els matisos entre el curt i el llarg termini. La recent cita dels ciutadans de Suècia, Itàlia o el Brasil amb les urnes ja té una dimensió més tangible, de megatendència: la polarització. El poder moderador de les classes mitjanes fa temps que perd pes, de la mateixa manera que la vella institució familiar decau. La gent es casa menys, té menys fills i viu més anys. Hi ha qui revèn els àlbums familiars a Wallapop si és que tenen algun valor. La informació va per nínxols.    

Enxampada entre les falles tectòniques de la polarització, la generació Z, nascuda l'any 2000, escolta Spotify, és nadiua digital, usa ‘apps’ per a tot, resa a la capella del mòbil i defuig com pot l’ansietat de la hiperprotecció. Com a nínxol comercial i polític, la fragilitat de la ‘generació floc de neu’ haurà afavorit que substituíssim el terme «comprensió» per «empatia» o «fortalesa» per «resiliència». No assumim virtuts que tinguin el perfum d’un antic règim. Ja que no podem canviar els fets, canviem les paraules. Tot és estrès per a la generació Z. 

Notícies relacionades

‘Rainbow’, l’esbojarrat viatge lisèrgic de Paco León

Illa, malgrat Sánchez

Niall Ferguson sosté que entrem en una era de perills però aconsella distingir entre fets i tendències. Amb el pas del temps, tendències que havien estat detectades i definides amb rotunditat finalmente resulten ser il·lusòries. Va passar amb les prediccions de Marx i Malthus. Primer proclamem la fi de la història, després la neguem. Ferguson fins i tot especula sobre una fase d'enfonsament gradual dels règims rus, xinès i iranià. Amb curiositat escassa pels afers públics, els flocs de neu de la generació Z perceben la menor contrarietat com un trauma. És la vulnerabilitat emocional, l’estrès generacional en un món que els és aliè per hostil, acompanyats pel llenguatge correcte i bonista, disposats a deixar el govern en mans del gran psicoterapeuta.  

En realitat, la tipologia de la generació Z també és segmentària, molt més que la manera de definir la polarització. I ni tan sols el que Suècia, Itàlia o el Brasil tinguin en comú és suficient per agrupar-los amb l’etiqueta de polarització. Les ideologies ens havien acostumat massa a veure la història com a lineal i irreversible. Aquest costum va llastar successives generacions i va polaritzar, quan convenia menys. Tal vegada ho redescobrirà la generació Z.