Macron ‘el Magnífic’

La dolça França de Charles Trenet –que en les velleses va cantar per a Le Pen pare– és la França que cau, segons va diagnosticar Nicolas Baverez. La crisi política actual –en vies de crisi de règim– és molt il·lustrativa perquè, encara que en graus diferents, tots tenen el seu paper desestabilitzador, centre, dreta, esquerra i, a la cúspide, un president de la Cinquena República a qui un escriptor satíric molt fi va batejar com a Macron el Magnífic. "Tots perden", ha titulat Le Figaro. Políticament, cadascú és ostatge de si mateix i tots entre si.

Al règim de partits de la III i la IV República De Gaulle va contraposar el presidencialisme de la V: amb Macron, a qui ja es demana la dimissió, ha reaparegut en escena el parlamentarisme de faccions embrancades en el seu interès propi a curt termini i condemnades a la inacció. ¿Qui governa ara mateix França? Macron es limita a aparèixer en cimeres internacionals i posar la mà a l’espatlla a Zelensky.

Encara sorprèn la capacitat discursiva dels polítics francesos –superior a la mitjana espanyola, per exemple– però no tant com la insolvència a l’hora de pactar mínims. Porten temps dedicats a una retòrica amb pompa ideològica. Gairebé ningú no està en disposició de donar lliçons als rivals, ni tan sols als socis. A França, els consensos són un vestigi fantasmal que el que va ser un sistema polític vibrant en els seus millors moments, encara que generalment reticent a les grans reformes, com passa ara amb el sistema de pensions, llastat arcaicament pels sindicats de la funció pública. La insostenibilitat fiscal i la impossibilitat pressupostària afecten el vell Estat francès, país ric, societat en desacords permanents. Han caigut governs, els extrems avancen i Macron ja ha perdut tots els recursos del nen aplicat que dona lliçons als professors.

Notícies relacionades

Ulleres grogues i horitzó feixista

El segon calvari dels Andic

Els vots de confiança s’encadenen i l’ansietat política incrementa cada dia l’abstencionisme. Macron ja ha cremat les naus i les esquerdes de la V República apareixen, en directe. Amb tanta urgència immediata, la política s’ha paralitzat. Endeutament i hivern demogràfic: Sarkozy, entre reixes, diu que no hi ha cap altra solució que la dissolució.

Per més que diguin els antisistema, a dreta i esquerra, tot país necessita elits responsables, minories creatives. El que ara més destaca a França no són polítics honorables sinó polítics i aprenents de bruixot diplomats a mitges a Davos. Reapareixeran a les rotondes de França les armilles grogues que es van guardar a la taquilla i el Macron polític-bombolla que ho reformaria tot deambularà pensatiu pels salons de l’Elisi, president d’una V República que es va concebre per evitar el forrellat parlamentari, la inestabilitat. Ara és gairebé inevitable que la inestabilitat es desplaci al sistema institucional europeu. Any 2025, amb Macron el Magnífic en standby.