Putin torna a equivocar-se

S’equivoca quan suposa que és creïble el seu discurs militarista, ja que és evident que si fos cert (i no ho és) el que diu el seu ministre de Defensa, afirmant que només han patit tot just 6.000 baixes i han provocat unes 100.000 a les files ucraïneses, no seria necessari decretar una mobilització per redoblar l’esforç. La realitat és que Kíiv té ara la iniciativa i Moscou amb prou feines pot amagar la seva inquietud actual amb un forçat discurs entre victimista –el món vol la ruïna de Rússia– i amenaçador, que no aconsegueix ocultar la seva debilitat.

S’equivoca igualment quan creu que la seva crida a la indústria de defensa perquè intensifiqui el seu esforç, amb la idea de satisfer plenament les necessitats de la guerra, serà resposta satisfactòriament. A més de la corrupció que la caracteritza, aquesta indústria ja està patint molt directament els efectes de les sancions internacionals i no compta amb prou matèries primeres i components bàsics (semiconductors, entre d’altres) per poder fabricar sistemes d’armes en quantitat i qualitat adequats per neutralitzar que els ucraïnesos estan ocupant en els combats.

I el mateix es pot dir en relació amb una mobilització general altament impopular –s’esgoten els bitllets d’avió amb destí a països que no exigeixin visat–, militarment condemnada al desastre. Si Putin decideix desplegar immediatament els que ara mobilitzi estarà enviant-los a l’escorxador, perquè no estaran instruïts per poder combatre en condicions d’igualtat amb les forces ucraïneses. I si fa servir el temps necessari per instruir-los adequadament –no pas menys de sis mesos en cap cas–, queda per veure com podrà resistir mentrestant l’actual empenta de Kíiv en tots els fronts. Sigui com sigui, sembla clar que no es pot esperar que aquests soldats addicionals aconsegueixin el que no han aconseguit les millors unitats utilitzades fins ara.

Notícies relacionades

La mobilització de Putin deriva en bloquejos en els vols per sortir de Rússia

Illa, malgrat Sánchez

Finalment, s’equivoca també si creu que celebrar un simulacre de consultes a les zones ocupades li comportarà algun resultat positiu. No només es tracta que ni tan sols domina per complet Lugansk, Donetsk, Kherson i Zaporíjia ni s’ha realitzat un procés d’organització mínimament creïble, sinó que el previsible resultat a favor de la integració en la Federació de Rússia no canviarà gens ni mica la situació al terreny. De fet, ni tan sols necessitava fer un pas que generarà la unànime condemna internacional perquè, per continuar amenaçant amb l’ús de l’arma nuclear –no és un farol– per defensar tant sí com no el territori rus, ja en tenia prou amb apel·lar als atacs ucraïnesos que han abatut objectius en diferents parts de Crimea (territori rus, segons Moscou, des del 2014).

En definitiva, Putin comença a mostrar la seva desesperació davant els revessos soferts des que va activar un pla en el qual es veia com a salvador dels ucraïnesos (russos amb accent, segons la seva versió de la història). La pau, mentrestant, ni hi és ni se l’espera.