Ucraïna encara es resisteix a la capitulació

El primer la busca com a rematada a una "operació especial militar" que s’ha convertit en un rotund fracàs militar; però que tot i així, comptant amb la seva notable superioritat de forces per reiterar esforços i la falta de voluntat dels aliats de Kíiv per anar més enllà d’ajudar-lo a resistir l’envestida, entén que n’hi ha prou per treure profit d’una Ucraïna que no pot donar gaire més de si. El segon, sense perdre de vista el seu afany per ser reconegut com el pacificador universal mereixedor del Nobel de la pau, pretén cobrir simultàniament tres objectius: acontentar la seva base electoral (aïllacionista), fer la cort a Rússia per desconnectar-la de l’òrbita xinesa i alliberar capacitats a Europa per poder augmentar l’aposta contra Pequín, convertit ja en el seu principal rival estratègic per l’hegemonia mundial.

Això explica la confluència que ha portat a plantejar un pla que, en essència, reflecteix els interessos principals de Moscou; és a dir, aconseguir definitivament almenys el 20% del territori ucraïnès i forçar Kíiv a reduir substancialment el potencial de les seves forces armades i que renunciï a formar part de l’OTAN. Tres exigències que s’han recollit en tots els intents que hi ha hagut fins ara d’aconseguir una pau/capitulació que continua sent lluny, en la mesura que, com va assenyalar el mateix Volodímir Zelenski en el seu discurs del Dia de la Dignitat i la Llibertat, una cosa així suposaria una indignitat per a una societat que ha demostrat àmpliament la seva voluntat per sacrificar-se en defensa de la seva sobirania nacional.

En tot cas, Ucraïna no compta amb prou mitjans per capgirar una situació que la col·loca com a víctima propiciatòria dels interessos d’altres. Militarment, i tot i que els seus creixents atacs amb drons i míssils contra territori rus puguin fer la sensació contrària, no està en condicions de revertir l’avantatge rus en el camp de batalla. De fet, són les tropes russes les que avancen, tot i que sigui lentament i amb un alt cost en personal i material, sense que s’entrevegi en l’horitzó la possibilitat d’una imminent ofensiva ucraïnesa a gran escala. Econòmicament, tampoc està en condicions d’atendre per si mateixa les necessitats de la seva pròpia població i les demandes d’unes forces armades estressades per atendre un front de més de mil quilòmetres. Això col·loca Zelenski i els seus en una indesitjable posició de dependència, conscients que el seu marge de maniobra ve determinat pel grau de suport que els seus aliats estiguin disposats a prestar-los.

Notícies relacionades

¿Per què organitzem Espanya 360?

Paral·lelismes inquietants

Per això, obligada a dependre de la voluntat d’altres, les seves opcions es redueixen a immolar-se numantinament o acceptar els termes del que decideixin Moscou i Washington, amb els apunts secundaris que pugui introduir Brussel·les. Res indica que els dos primers modificaran substancialment la seva proposta. No ho farà Putin, capaç de gestionar sense grans problemes les pressions nord-americanes sense cedir a cap de les seves exigències, mentre les seves tropes avancen i la seva economia resisteix (tot i que sigui amb penes i treballs). Tampoc ho farà Trump, que mostra més simpaties pel seu homòleg rus que pel president ucraïnès, i a qui la sort d’Ucraïna no sembla que li faci perdre el son ni posa en perill cap interès vital dels Estats Units. I els aliats europeus, absents una vegada més de la negociació del pla esmentat i amb prou feines assenyalats com els principals pagadors del cost que tindrà la potencial reconstrucció del país, no semblen capaços de canviar el guió fins a les seves últimes conseqüències, substituint militarment, econòmicament i políticament Washington fins al punt que Kíiv pugui continuar somiant amb la recuperació de la seva integritat territorial.

En definitiva, és difícil que la proposta russonord-americana tiri endavant en els termes en els quals s’ha donat a conèixer. Però, amb tots els retocs que encara es puguin produir, només queda per saber quant temps trigarà Zelenski a acceptar-ho.