Turisme de qualitat

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquests dies, el Gremi d’Hotels de Barcelona ha fet balanç de l’estiu i hem entès què entenen ells per un ‘bon turista’. Els resultats són espectaculars i gairebé igualen els d’abans de la pandèmia, el 2019, amb uns índexs d’ocupació del 87%. A més, el preu mitjà per habitació va pujar un 15%, arribant a 190 euros la nit a l’agost... I és aquest poder econòmic, justament, el que segons els hotelers farà créixer la qualitat del turisme. Res a veure amb la cultura, la gastronomia o la diversió. No, són els euros. Qui més gasta, més val. I, tanmateix, qui hagi passejat per Barcelona aquest estiu sap que és un miratge. Molts turistes han gastat en un viatge el que han estalviat per força en tres anys, i la seva qualitat (o absència) és la mateixa d’abans o fins i tot pitjor.

Eufòrics, els hotelers han aprofitat el balanç per queixar-se –com sempre– de la brutícia i la inseguretat ciutadana, com si els turistes només fossin víctimes i no també instigadors. Ha arribat un punt en què Barcelona sembla una empresa particular i els seus habitants som els treballadors incansables que alternen per mantenir atractiu el negoci. De vegades, els amos beneficiaris reuneixen la plantilla i ens recorden que som part d’una gran família, i que amb el turisme de qualitat hi guanyem tots, però després els sous dels treballadors no milloren i, a més, hem de sentir que no fem bé la nostra feina i que som bruts, desgarbats i perillosos. Explotació de qualitat, en dic jo.