Relacions econòmiques

El bé aspiracional per antonomàsia, ara mateix, és la moderació, el significat de la qual és un misteri. La moderació està cridada a guanyar les eleccions, a governar, a tallar el bacallà (signifiqui el que signifiqui el bacallà). Segons la idea de moderació que els telenotícies ens han ficat al cap, intervenir una companyia elèctrica, per exemple, seria immoderat.

   –Però si l’electricitat és un bé de primera necessitat –diran alguns antisistema.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

   –No estem parlant de béns de primera o segona necessitat –ens explicarà en to moderat unFeijóo qualsevol–. Estem parlant de la llibertat del mercat i la llibertat del mercat és un dels pilars del sistema.

Caldria preguntar-se de quin sistema ens parlen, perquè en un sistema com Déu mana les parts es relacionen entre si amb certa lògica, d’acord amb una gramàtica, quan el cert és que estem desgramaticalitzats. No hi ha cap gramàtica en el fet que els salaris no puguin adequar-se a la pujada dels preus, no hi ha cap gramàtica en què les autodenominades ‘kellys’ hagin d’esmorzar una ració d’antiinflamatoris abans de començar a fer llits. No hi ha cap gramàtica en el preu de la vivenda, un bé consagrat a la Constitució. Etcètera. Alguns diran que sí, que en aquests modes de relació econòmica es percep una certa sintaxi. La maleïda sintaxi.