La transhumància

Aquest primer dijous de setembre el propietari compleix 2.416 dies en el càrrec. I tot i que Manolo Escobar diria que el seu càrrec l’hi van robar ahir a la nit mentre dormia, diria que en els sis anys que fa que presideix el club, Chen no n’ha après res: delega massa i, quan el problema se li fa bola, acomiada aquells en qui ha confiat i ja ha fet entrar al club enxufats del seu entorn. I torna a començar.

Déu em salvi de donar un sol consell a aquest prestigiós executiu. I molt més quan ens va salvar de la desaparició, producte d’una asfixiant crisi econòmica a la qual ens van portar els seus últims gestors. Aquí parlem molt, però, a excepció de quatre petits accionistes, cap periquito va posar el feix de bitllets sobre la taula. Cap. Un alt executiu em va dir que el desembre del 2015 no hi va haver dinar de Nadal a la premsa perquè la caixa forta només donava per oferir una copa de cava.

Fitxatges discrets

Sense Chen Yanseng, el 2016 hauríem reiniciat la nostra història en la tercera divisió catalana i potser avui, sis anys després, ja estaríem de nou en Primera Divisió. ¿Han valgut la pena aquests vaivens? Jo no ho sé, perquè Rubi ens va portar a Europa i Rufete ens va enviar a Segona. Total, que sis anys després seguim en perpètua transhumància.

Potser començar de zero hauria sigut una gran excusa per apagar el botó del desencant i saber què volem ser de grans, tot i que crec que mai ens posarem d’acord.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Per tant, el procedent (això sí que Chen ho està fent bé) és retirar-se d’aquest negoci i vendre’l a un bon postor. Després de veure els fitxatges costa, perquè després d’un estiu més, un altre, no conec cap periquito (ni periquita) que s’hagi masturbat amb les incorporacions que han vingut amb aquest mercat. Potser sí que ho han fet, però no per les incorporacions.

¡Ah! Em permetrà només un consell, míster Chen: deixi el tabac. Quan vostè està per aquí, el seu despatx s’assembla massa als voltants d’Ipurúa.