A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La ceba, al seu punt
Els sentiments, tot i que invisibles, també estan protegits per la seva pròpia pell. Tu no vas explicant per tot arreu tot el que et passa pel cap. Perquè això passi, se t’ha d’haver trencat alguna cosa
rjulve14092437 ideas cebolla181001190619
Al treure la pell a una rodanxa de bonítol cru s’adverteix la seva funció d’embolcall. D’embolcall d’un paquet: el que formen els músculs i els tendons i les vísceres del peix. La pell ho manté tot al seu lloc i alhora l’impermeabilitza. Em sorprèn la perfecció d’aquest teixit o d’aquest òrgan que, almenys en el cas dels humans, és el més gran del cos. Després de deixar el tall de bonítol a un costat, contemplo la pell en què estic embolicat jo i em venen a la memòria les èpoques de Nadal, en què demanem que ens emboliquin les compres en paper de regal. El paper és la pell de l’ofrena, i com més cara és l’ofrena, més cara resulta així mateix la seva pell.
Entretots
A la farmàcia hi ha centenars de productes per a la pell, perquè l’embolcall, amb el temps, es deteriora. Si no obres un regal en cinc anys, perquè l’has oblidat en un calaix, al final el llences a les escombraries sense esbrinar què hi havia a dins: ha envellit tant per fora que segurament s’ha descompost també el que portava a dins. Per cert, que estic traient la pell al bonítol perquè el faré partit a petits daus, amb molta ceba i un parell d’alls. La pell del bonítol és negra i té un gruix considerable, adequat a la mida de l’animal. Si a un bonítol li posessis la pell d’un lluç, rebentaria i sortiria tot el que porta dins a l’exterior.
Els sentiments, tot i que invisibles, també estan protegits per la seva pròpia pell. Tu no vas explicant per tot arreu tot el que et passa pel cap. Perquè això passi, se t’ha d’haver trencat alguna cosa. És el que li passa a la gent molt desinhibida, la gent «sense filtre», com se sol dir. El «filtre» compleix la funció de l’embolcall, és a dir, subjecta els sentiments perquè ni la seva forma ni la seva humitat arribin a l’exterior. Quan el peix s’embolicava en paper de diari, passava això: que arribava a casa regalimant i amb els titulars impresos a la panxa del besuc. El paper del diari serveix per embolicar les notícies i bastant mèrit té amb aguantar-les sense rebentar, perquè hi ha dies en què les notícies ens trenquen l’ànima. La ceba ja està al seu punt a la paella, de manera que hi afegiré un got de vi blanc i, quan redueixi, hi posaré el bonítol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
