Segurs, però no coaccionats

La tragèdia d’Adamuz va portar les autoritats a establir limitacions en el trajecte d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid pressionades pels maquinistes. Al seu torn, l’accident de Gelida va provocar, a més del tall de l’autopista A-7, la suspensió preventiva de la circulació de trens de Rodalies i mitjana distància en el conjunt de Catalunya. Malgrat que les autoritats van anunciar el restabliment progressiu del servei i l’ens gestor Adif va garantir per escrit el seu bon estat, la congelació de tot el servei es va repetir per segon dia consecutiu, aquesta vegada per la plantada dels maquinistes. Després d’un acord entre els professionals, que al matí no havien acudit al seu lloc de treball sense donar explicacions, Govern, Adif i Renfe, es reprendrà en els traçats que superin una segona inspecció supervisada pels treballadors sense que en tinguin cap dret.

Conductors i sindicats havien denunciat interessadament el deteriorament de la xarxa ferroviària. Una realitat especialment evident en el cas de Rodalies Catalunya, que arrossega des de fa llargs anys una gravíssima falta d’inversions i una deixadesa escandalosa. La coincidència d’accidents ha donat lloc a un intens debat públic sobre les inversions, el manteniment i els protocols preventius en cas d’esdeveniments climàtics com les pluges d’aquests últims dies. Però responen a motius i contextos molt diferents, malgrat que molts, començant pels maquinistes, els hagin vinculat irresponsablement.

El suposat malestar dels maquinistes no pot traduir-se en l’acceptació de qualsevol manera de protesta. La paralització del servei ferroviari ha suposat un perjudici irreparable per a una part molt significativa dels ciutadans catalans, la majoria humils treballadors que en les seves empreses no poden exercir pressions com les que han impulsat aquests dies des d’un sindicat corporatiu. Als conductors ferroviaris cal garantir-los la seva seguretat, igual, per descomptat, que als usuaris, i també és necessari prendre totes les mesures per mantenir adequadament i posar al dia els trens i la resta d’infraestructures ferroviàries. Però no és acceptable que els col·lectius que disposen de capacitat per causar greus trastorns a la resta de ciutadans, recorrin a una aturada encoberta que no és altra cosa que un xantatge que pren com ostatges els usuaris que diuen protegir, saltant-se les normes que regulen l’exercici de la vaga en un servei públic essencial . Si l’organisme responsable del funcionament de la infraestructura ferroviària certifica que està en condicions de donar servei, aquest criteri ha de ser considerat (de fet, ja hauria d’haver sigut així ahir) incontestable. I el Govern haurà d’exigir, al regulador i a l’empresa operadora, que aquest dictamen tècnic, i els interessos públics de centenars de milers de ciutadans, no es tornin a saltar per falta de contundència. I que el col·lectiu dels maquinistes torni a la feina o convoqui una vaga, sota el marc establert per a això com la resta dels treballadors.