Seducció d’allò coherent
¿Els successos que ocupen les portades de premsa i les capçaleres dels telenotícies es produeixen o es fabriquen? No em refereixo a la intenció propagandística d’alguns ni a l’ofici de manipular titulars d’altres. Parlo d’una cosa més profunda, més ontològica, amb perdó. Al·ludeixo a l’existència de plantes d’acoblament de realitats inventades, factories on es manufacturen esdeveniments a punt per al seu consum, empaquetats amb la seva pròpia interpretació integrada, com si fossin electrodomèstics narratius.
El problema és que els successos apòcrifs es comporten ja com els reals i els reals com els apòcrifs. Tots dos tenen una textura semblant, una olor semblant i idèntica cronologia. Els éssers humans, vulnerables a la seducció d’allò coherent, acceptem el que encaixa bé en una narrativa que, d’altra banda, estàvem esperant. La realitat manufacturada és clara, ordenada, nítida. Mentrestant, els successos veritables –els que s’atreveixen a passar pel seu compte i risc– es tornen tímids. Tartamudegen. No saben com presentar-se davant una audiència que no tolera ja l’inesperat i intenten disfressar-se del versemblant (tot i que el consens sobre el versemblant sigui una bogeria). La frontera, doncs, entre una cosa i una altra s’ha tornat imprecisa. Vivim en un ecosistema híbrid on el que ocorre i el que es produeix conviuen com dues espècies que ja no poden diferenciar-se (com han deixat de diferenciar-se el PP i Vox). Potser aquest és el signe dels temps: la realitat ha deixat de donar-se per convertir-se en una proveïdora de continguts, com si es tractés d’un servei públic externalitzat.
El perill no rau en el fet que ens enganyin, sinó que exigim que ho facin. L’acceptació de la realitat pura i dura sempre va requerir cert valor. La manufacturada tot just exigeix una atenció passiva, igual que els programes de tele. En certa manera, i sense que ningú ens ho hagi ordenat, cadascun de nosaltres s’ha convertit en un treballador no remunerat d’aquesta fàbrica invisible. Participem en la producció de successos, comentant-los, replicant-los, consumint-los, fins que deixen de ser fabricats per convertir-se, simplement, en l’únic que reconeixem com a real.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
