Serenitat i verí
He llegit que els nens espanyols d’avui orinen un "còctel de pesticides". La notícia no deia que se’ls beuen, només que els orinen, com si el verí ja formés part de la seva naturalesa, com si el segregués alguna de les seves vísceres amb la naturalitat amb què el pàncrees segrega cortisol quan ens donen un ensurt. Nosaltres, de criatures, el pitjor que portàvem a dins era un xiclet empassat per accident, una por o una mentida. Ara porten glifosat, clorpirifòs, una mica de nicotina agrícola i qui sap què més. Cada pipí és una radiografia del camp, un informe líquid de la cadena alimentària. Haurien de posar urinaris amb l’etiqueta: "Producte de proximitat".
El cos humà s’està tornant un mostrari de tòxics. El futur de l’arqueologia passarà per analitzar l’orina seca d’una generació i descobrir que la dieta mediterrània ja venia amanida amb insecticides. Tot el que mengem, respirem i toquem busca una sortida. La biologia fa el que pot: converteix la tragèdia química en orina. No obstant això, continuem parlant de la puresa infantil, de la innocència. Potser la innocència d’avui consisteixi a no saber què portem a dins. Els nens orinen pesticides, però somriuen, corren, juguen. L’organisme s’adapta fins i tot abans que la consciència.
Potser és això el que més inquieta: la serenitat amb què la vida incorpora el verí. Cap titular diu que els nens estiguin alarmats; som els adults els que fingim sorpresa, com si no haguéssim sigut nosaltres els que ruixem els horts, les taronges, les maduixes.
Notícies relacionadesEspanya, terra fèrtil, pàtria del còctel agrícola. Hem aconseguit que el camp entri a la ciutat per vies biològiques. La infància ja no fa olor de colònia, sinó de desinfectant. Però no hem d’exagerar: aviat alguna empresa descobrirà l’oportunitat de negoci i llançarà el primer perfum ecològic amb aroma a pesticida reciclat.
I mentrestant, continuem parlant de "créixer sans". Sans, sí, però de laboratori. A veure què orinem quan arribin al mercat les cebes de Mercosur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
