La campanya militar (61) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Zelenski, a la diana de les crítiques

Jugar a «què hauria passat si Zelenski...», només serveix per debilitar un líder que s’enfronta a una guerra per a la qual no s’entreveu un final a curt termini

3
Es llegeix en minuts
Zelenski, a la diana de les crítiques

Ukraine Presidency / dpa / Archivo

Enaltit fins a l’extrem per la seva decisió de mantenir-se a Kíiv quan les tropes russes van entrar a Ucraïna i pel seu lideratge moral i polític des d’aleshores, Volodímir Zelenski es troba ara al centre de la diana de les crítiques per la seva suposada inacció en els mesos previs a la invasió. ‘The Washington Post’ acaba de revelar que, des de l’octubre passat, Washington tenia informació molt detallada sobre els plans russos i va mirar infructuosament de convèncer el president ucraïnès i els aliats europeus que la invasió era imminent. La seva falta de resposta –al no declarar la llei marcial, no activar una mobilització general, no destruir els ponts i punts de passada que podrien utilitzar els invasors...– hauria suposat, segons els seus crítics, una innecessària pèrdua de vides humanes i una destrucció material insuportable, que hipoteca el futur del país per temps indefinit.

Notícies relacionades

En la seva defensa, obligat a escollir entre el dolent i el pitjor, Zelenski ha argumentat que fer una cosa així hauria provocat un pànic general i una fugida massiva de població, cosa que hauria suposat una probabilitat més elevada que el país col·lapsés i fos impossible organitzar una resistència com la que s’ha aconseguit fins avui. Com en tantes ocasions anteriors, és molt temptador (i inútil) profetitzar sobre fets passats que no tenen marxa enrere. En primer lloc, cal recordar que en aquell moment Washington no era precisament una font d’informació gaire fiable, després del descrèdit patit per les seves agències d’intel·ligència en la penosa retirada de l’Afganistan. D’altra banda, Ucraïna ja estava en guerra amb Rússia des del 2014 i, tot i que en nombroses ocasions s’havia manejat la hipòtesi d’una invasió russa, mai es pot donar matemàticament per confirmat que una cosa subjecta a tants imponderables succeirà irremeiablement. Igualment, ningú està en condicions de fixar quin hauria sigut el resultat d’optar per una actitud diferent de la realment escollida, ni en termes de vides humanes salvades ni del nivell de destrucció d’infraestructures o vivendes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per això jugar a «què hauria passat si Zelenski...», a més de resultar un exercici erm, només serveix per debilitar un líder que s’enfronta a una dramàtica situació, amb un notable deteriorament de les variables macroeconòmiques i del benestar de la seva població, i amb una guerra per a la qual no s’entreveu un final a curt termini. Tot això, enmig de les creixents pressions que ja està patint per part dels seus propis aliats occidentals, creixentment temorosos que Moscou els talli el subministrament energètic, perquè accepti al més aviat possible la partició del país en els termes que Rússia determini. Zelenski no és un polític immaculat, i no només no ha sigut capaç d’acabar amb la corrupció del sistema ucraïnès, sinó que també ha pres decisions controvertides– com la il·legalització d’alguns partits prorussos i el tancament d’alguns mitjans de comunicació. També ha comès i cometrà errors que comporten costos considerables. Però és el mateix Zelenski que ha sabut unir un país estructuralment fragmentat davant l’invasor i que ha sumat desenes de països al seu suport, no només formal, sinó també amb un subministrament d’armes que està resultant vital per, en primera instància, frenar les tropes russes i, ara, per prendre la iniciativa a Kherson i fins i tot a Crimea. I és també el que ara mateix està frenant les apetències russes d’ampliar la seva àrea d’influència a Europa. No ho oblidem.