La UE davant el Sahel

A vui com ahir, per al conjunt de la Unió Europea, el Sahel Occidental és un vast espai desconegut del qual amb prou feines ens arriba una imatge confusa de subdesenvolupament, violència terrorista, comerços il·lícits i fluxos de població descontrolats (que alguns perceben com una invasió). I tot i que hi hagi elements endògens que permeten entendre aquestes penoses realitats, també convé aturar-se en els errors i fracassos acumulats per un esquema de relacions ideat a les capitals occidentals en el qual ha predominat l’enfocament securitari i mercantilista, molt més centrat a garantir un statu quo que durant dècades ha sigut molt beneficiós per a elles (i els seus aliats locals) que a atendre les necessitats i les demandes d’unes poblacions que finalment semblen haver perdut la paciència.

Notícies relacionades

Almenys 27 ferits per una gran explosió en una gasolinera a Roma

No va ser el 4 de juliol | + Història

Bona mostra d’això ha sigut, d’una banda, la deriva militarista que ara defineix a la regió i, de l’altra, la forçada sortida de França (i pràcticament de la resta de la UE) de territoris que durant molt temps ha gestionat al seu aire. Com a resultat de tot això s’ha creat un buit que tant la Xina com Rússia miren d’omplir en el seu propi benefici. En tot cas, el gir antioccidental dels actuals règims colpistes de la regió, buscant el suport de Rússia, no els està servint ni per consolidar el seu poder ni, molt menys, per millorar la situació de benestar i de seguretat de les seves poblacions. Més aviat al contrari, els grups gihadistes actius a la zona (lligats a Al-Qaida o a Daesh) amplien el seu radi d’acció i, com ja era sabut, Moscou no té res substancial a oferir a aquests governs per desenvolupar aquests territoris. En conseqüència, el resultat d’aquest gir és que, d’una banda, no s’ha registrat cap millora en les condicions de vida de la població i, de l’altra, s’estima que en aquests últims dos anys les forces armades i de seguretat locals, amb l’afegit del grup mercenari rus rebatejat com a Africa Corps, han assassinat més civils que els mateixos grups gihadistes que pretenen combatre.

Entossudida a voler veure llum on potser només hi ha foc, la UE pretén reaparèixer com un aliat atractiu davant el fracàs aconseguit per Moscou, convençuda que els governs locals desitgen recuperar els llaços amb les seves antigues potències colonials. Una visió que prefereix deixar de banda l’arrelat sentiment antioccidental acumulat per tants menyspreus històrics i que, mirant de fer gala d’un renovat propòsit d’esmena, està a punt de fructificar en una nova estratègia de la UE per al Sahel. Una estratègia que anuncia una relació entre iguals, abandonant el tradicional esquema donant-beneficiari, i d’abast global, més enllà de l’àmbit específic de la defensa militar per apostar per l’Estat de dret, la satisfacció de necessitats bàsiques i la creació d’ocupació. El dolent és que això mateix ja s’ha formulat sobre el paper en ocasions anteriors i allà hi ha el resultat.