Acords a la justícia amb violadors

La primera va ser la denúncia d’una noia agredida sexualment per dos policies a Estepona. Després d’un acord entre fiscalia, acusació particular i condemnats, no només eviten la presó sinó que a més els rebaixen el delicte d’agressió sexual a abús. La víctima ho accepta per evitar la revictimització que han patit altres dones en els delictes de violència sexual durant el procés judicial, com va passar amb ‘La manada’. El segon cas és el d’una jornalera de Múrcia, que el seu capatàs l’agredeix, la viola i l’amenaça. Tot i així, ella denuncia. Ell fa sis mesos de presó preventiva però després de l’acord, ja no hi ha presó, paga la indemnització i li ordenen un curs d’educació sexual.

Caldrà preguntar-se per què s’arriba a això, què passa i què falla. Perquè alguna cosa falla, com en el cas d’Estepona, quan una dona decideix que no confia en el procés judicial perquè pot fer-la patir molt més. És cert que els jutges han d’assumir aquests acords, però la magistrada Isabel Tobeña assenyala que «sota la discrecionalitat» es pot «suspendre el compliment de la pena». És a dir, que tot i que es donin els requisits per suspendre-la, el jutge pot acordar que el culpable compleixi la pena imposada, prèvia motivació. 

A Estepona, el magistrat president de la sala va emetre un vot particular disconforme i apuntava que, en aquest tipus de situacions, «estan compromesos valors molt importants», com el missatge que rep la societat sobre «la comissió de delictes» i sobre «la protecció de la dona i de la seva capacitat de decisió». I també està sota lupa el paper d’una fiscalia que ha de defensar la legalitat així com una acusació particular, la de la mateixa víctima, que hi té un rol fonamental.

Tothom té dret a una tutela judicial efectiva, però el sistema hauria de tancar aquests espais per on es cola la impunitat o s’alleugen unes penes de violació només perquè les mateixes víctimes tenen por de seguir amb els processos. Encara més després d’esperar tres o quatre anys a què arribin els judicis, com en aquests casos. ¿No és potser un termini llarg per a unes víctimes que han d’obrir un nou dol quan ja estan intentant superar-lo?

Potser és hora de revisar l’Estatut de la Víctima del Delicte i establir mecanismes de protecció més bons. Potser és hora de pensar, igual que en l’abús sexual infantil, en les proves preconstituïdes com una fórmula jurídica. D’aquesta forma es millora per protegir de la revictimització en el judici i així eviten relatar, més d’una vegada, un fet traumàtic. Potser, en els casos on la víctima dubta o té por és necessari un acompanyament psicològic més gran, on ella tingui garanties que aquesta revictimització no hi serà i assegurar-nos que no està amenaçada. Potser abans d’acordar cal fer una pausa, encara més quan es tracta de dones més vulnerables, en situació precària, menors, dependents o immigrants. Coneixem moltes denúncies de jornaleres. I sabem de sobres quantes agressions sexuals queden en el silenci, en un país on es denuncia una violació cada cinc hores. 

Notícies relacionades

Viola una jornalera a Múrcia i l’amenaça amb acomiadar-la si ho explica

Testosterona antiprocés

També és necessari reflexionar si fa falta més que un curs d’hores perquè els operadors jurídics (tots, no només magistratura) estudiïn i incorporin la perspectiva de violència de gènere en la justícia. Perquè no es poden fer sentències ni tancar acords si no se sap bé l’abast del que es té entre mans. I prendre consciència que aquests tipus d’acords s’han produït en audiències provincials, no als jutjats de violència de gènere. 

El resultat és que els agressors estan al carrer. Els dos policies tornaran a treballar d’aquí un parell d’anys i el de Múrcia seguirà a càrrec d’altres jornaleres que, potser no són violades, però dubto bastant del seu tracte cap a elles. Si el sistema no està a l’altura, hi ha violència institucional cap a les víctimes. I elles necessiten garanties i confiança. Queda sota la responsabilitat de la justícia que se’ls hi doni.