¿On són ells?

Fa setmanes una escultura es va fer viral... però era mentida. La imatge d’una dona amb el pes de les tasques domèstiques va córrer com la pólvora. Se’n va indicar fins i tot la localització, a Barcelona, i el nom del creador, però tot plegat era fals. Era una imatge generada per intel·ligència artificial.

L’estàtua no existeix però el que sí que existeix, en canvi, és el que representa. Una enquesta europea ha revelat que el 78% de les mares espanyoles admeten estar sobrecarregades, onze punts més que la mitjana. ¡El 78%! El 57% té ansietat i esgotament mental. Les dades no és que descobreixin res de nou. Segons l’INE, el 85% de les feines de casa continuen recaient en dones, i elles hi dediquen el doble de temps.

Una enquesta de Malas Madres ja advertia que una de cada quatre reconeix que la falta de corresponsabilitat ha portat conflictes i desgast emocional. Desgast, també, en la parella. La convivència es tensa perquè han hagut de sentir allò de "quina mala jeia que tens" o "no n’hi ha per a tant", mentre n’hi havia més d’un que se n’anava sense atendre la seva responsabilitat com a adult funcional que és. Això sí, fent-les sentir culpables si elles no cedeixen.

Perquè la dona anomenada "mestressa de casa" ha sigut considerada per molts la minyona, que només val per deixar la roba a punt de l’endemà i ha de posar el plat a taula. I ja poden tenir vuitanta anys, que no les deixen ni jubilar-se de les tasques. Moltes han acabat els dies sense ni tan sols una pensió perquè van portar durant dècades tota la cura. Tant que no podien ni treballar ni realitzar-se fora de la llar. I fins i tot van descuidar la salut, sense anar a cal metge quan calia, perquè "si jo falto a casa, qui farà la feina".

Aquella imatge viral representava el pes de tot el que és material, però sobre aquesta esquena també hi ha tot el que és immaterial. Fa temps, a la sortida d’una conferència, un senyor es va sentir molest perquè ell, "ajudant" a casa, ja es considerava el més feminista del món i el molestava els comentaris que es feien dels homes. Caldria demanar-li quines feines assumia. Si anar a comprar o netejar el vàter, perquè no és pas el mateix.

I encara fent les pitjors, caldria demanar per la tasca mental. Si, per exemple, ha pensat què s’ha de menjar demà. I si fa l’una i l’altra, llavors que parli amb els altres col·legues homes perquè, enquesta rere enquesta, la realitat és que no arriba la corresponsabilitat a la llar. Suposo que perquè es viu molt còmode tenint-ho tot disposat.

Notícies relacionades

Dietari d’un català orfe

Rics i la taxa sobre el patrimoni

No és que les dones tinguin una habilitat superior per fer el menjar o doblegar els dits per estendre la roba. Se’n diu voler fer la feina i que la casa no se’n vagi en orris de brutícia i deixades. Moltes reconeixen que el desamor en la parella va aparèixer aquí. Per a algunes n’hi va haver prou per al divorci.

La imatge es va fer viral perquè, per més falsa que fos, no mentia. Representava milions de dones. I és que reflecteix una veritat: que la càrrega és pesada i es tracta, tan sols, de repartir el pes. No és demanar gaire.