L’assassí de Varones Unidos
Va fundar Varones Unidos. Es dedicava a utilitzar les xarxes per parlar de denúncies falses, de les maldats del feminisme i de com els homes eren perseguits. I ha acabat assassinant la seva exparella, la mare d’ella i segrestant el seu fill. Ha passat a l’Argentina. Ell era de l’Uruguai, va travessar la frontera en el seu afany per cometre el crim i, de passada, també va assassinar el xòfer que va utilitzar per al trasllat. El cas ha produït un sotrac als dos països, sobretot en una Argentina que, des de l’arribada de Javier Milei, s’ha dedicat a dilapidar els anys de lluita feminista de les dones.
Aquest tipus, ja detingut, es diu Pablo Rodríguez Laurta. Es va forrar criticant el feminisme. Per a alguns, era un heroi, i hi va haver polítics afins fotografiant-se amb ell. A través de mentides i notícies falses, va contribuir a distorsionar la ment d’altres tants homes que odien les seves exparelles o que consideren que el sistema els persegueix o els resta drets. També va tenir moments en algunes intervencions mediàtiques. Quan es tracta de llançar per la borda els drets de les dones, hi ha televisions i tertulians que corren a buscar el titular polèmic i morbós, alimentant la ment criminal de tipus com Rodríguez per reforçar les seves conviccions. Avui és la seva exparella, Luna Giardina, la que està sota terra, a qui va destrossar amb una vida infernal i amb una mort escabrosa. I si no l’haguessin detingut, ves a saber què hauria fet amb el seu fill. Tot i que és probable que, de cara a la galeria, fos un paràs.
Hi haurà qui dirà que aquest cas ens agafa lluny, però ens interpel·la directament. Primer, com a societat. No es tracta de callar els homes per ser homes, es tracta de callar les seves mentides i de no donar-los ales. És clar que poden tenir problemes, però si són explotats a la feina no és culpa del feminisme, sinó dels empresaris i de les seves condicions laborals. O si tenen problemes de salut mental, no és culpa del feminisme, sinó d’absència de polítiques o de teràpies en què s’adonin de com el masclisme limita i danya la seva salut mental.
Notícies relacionadesSegon, per l’impacte mediàtic. Perquè aquí també es dona pàbul a la televisió a tertulians i representants d’aquestes associacions que no són portaveus dels homes, sinó de masclistes. I, quan els donen veu, aquests mitjans són còmplices dels efectes que ocasionen. Primer, perquè bloquegen el diàleg i transformen un debat necessari en una guerra cultural. Segon, perquè alimenten l’odi i la polarització, sobretot en unes xarxes on tenen via lliure per propagar missatges misògins i violents. I tercer, perquè debiliten les lluites reals socials per reemplaçar-les per uns debats ideològics basats en falsedats. Resulta curiós seguir el rastre dels diners que financen algunes d’aquestes associacions.
Així que és urgent tenir ètica i capacitat crítica. Compte amb escollir a qui donem veu i suport. No sigui que passi com a l’Argentina, on aquell heroi de masclistes ha revelat la seva veritable cara. Un tipus que anava de víctima, però era un assassí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
