Lamentar que tot va malament

Però el fet cert és que hi ha moltes coses que funcionen bé, com l’educació i la sanitat públiques, entre d’altres, que, malgrat les carències i els intents d’algunes administracions del PP de jivaritzar-les, resisteixen més bé que no pas a altres països amb què ens tendim a comparar sempre per malament. No ens hi hem de conformar, és clar que no, cal treballar per millorar-les i lluitar per arreglar allò que no rutlla.

Notícies relacionades

Entre avui i (potser) demà

Que cremi el llamp

Convé posar-se a la pell dels qui, encara tenint feina, no arriben a fi de mes, dels qui ni tan sols tenen una feina o dels qui ho han perdut tot en un incendi i exigir amb ells solucions als seus problemes. No és fàcil dir en aquests casos que no tot està tan malament. Però la dificultat per valorar el suport social que ajuda a resistir aquestes situacions apressants està abonada en una bona part per la cridòria política intencionada, provocada de vegades per aquelles opcions polítiques que, si poguessin, eliminarien aquest suport públic i universal en què es fonamenta la nostra societat.

La crispació, la no assumpció de responsabilitats quan corresponen, la confusió intencionada sobre qui té les competències i sobre què o l’intent d’aprofitar-ho tot per acabar amb el Govern, són actituds que contribueixen a aquest desànim generalitzat i sufocant, que desassossega la societat i del qual només es pot beneficiar la ultradreta. Convé reflexionar-hi. Intencionadament.