Més enllà de Laura Borràs

Aquesta setmana tres fets ho corroboren. El més rellevant és que, malgrat la gran irritació d’Aragonès per l’escàndol de les escoltes del CNI, la relació entre ERC i el Govern de Madrid s’ha recuperat amb la nova reunió de la taula de diàleg. El teló de fons és que ni a ERC ni al PSOE li interessa avançar les eleccions i que el PP –potser embarassat de Vox– pugui guanyar-les. En la realitat, ERC suavitza els objectius de la taula de diàleg –que només havia de tractar d’amnistia i autodeterminació– i passa a negociar coses concretes al marc constitucional. Aconsegueix protegir més el català i pressiona per canvis legals que beneficiïn els independentistes que encara estan pendents de judici. 

L’independentisme radical dirà que ERC traeix el referèndum del 2017 per un plat de llenties i el constitucionalisme més rigorós dirà que Sánchez es ven per seguir a la Moncloa. Tot és opinable, però els principis sagrats ens van portar a un atzucac. I que es negociïn coses concretes en el marc de l’Estat de dret està bé. A ningú assenyat li convé que un conflicte que va esclatar fa cinc anys es perpetuï pels anys dels anys. Però no venguem gat per llebre: no hi ha hagut conversió de ningú, simplement la intensitat del conflicte es redueix.

El segon fet és que Laura Borràs ha sigut apartada de les seves funcions de presidenta del Parlament a l’haver-se-li obert judici oral per prevaricació. La Mesa del Parlament, amb els vots d’ERC, del PSC i de la CUP, ha considerat que s’havia d’aplicar l’article 25.4 del reglament, introduït fa anys per l’independentisme. Normal, però hi ha dues conseqüències. Una, es torna a posar en relleu que la unitat independentista està cada vegada més limitada pels interessos partidaris. Dos, el sector més radical de Junts, que encapçala Laura Borràs, ha patit una forta derrota. I potser així la tendència més realista de Junts tindrà les mans més lliures. 

¿Pot Junts, sense Laura Borràs i sense la tutela de l’expresident Torra, tornar al pragmatisme? Pot i ja hi ha hagut discrets pactes –per exemple a TV-3– amb el PSC. El retorn de Junts a un cert peix al cove relaxaria més la vida política i la pèrdua de força del laurisme obre el camí.

Notícies relacionades

Laura Borràs, suspesa com a diputada i presidenta del Parlament

Enquesta CEO: el PSC li guanyaria còmodament les eleccions a ERC però l’independentisme mantindria la majoria

El tercer fet és l’enquesta del CEO (el CIS de la Generalitat). Els partidaris de la independència baixen del 44 al 41% mentre que els contraris pugen del 48 al 52%. Una distància d’11 punts condiciona el dia a dia. I, dins de l’independentisme, els unilateralistes són només l’11%. Fins i tot perden entre els electors de Junts (43% contra 47%). No és un miracle, sinó que alguna cosa deu tenir a veure la política de mà estesa i de no abonar el conflicte de Pedro Sánchez i el PSC.

I en l’enquesta, el PSC de Salvador Illa augmenta el seu avantatge sobre ERC, tant en les autonòmiques com en les legislatives. Al PSC, al revés que al PSOE, les enquestes no li van malament. Potser perquè a Catalunya es va imposant la idea que el conflicte etern perjudica més que beneficia. Els països no es fan grans amb somnis, sinó amb pactes assenyats. ¡Ah!, i el PP de Feijóo es recupera a costa de Vox. Sense Cayetana Álvarez de Toledo respira millor.