Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Dalmases, amb els seus
Les preguntes del ‘FAQS’ a Laura Borràs van ser un punt d’inflexió
Per portar la contrària defensaré suaument el diputat Francesc de Dalmases. Les poques vegades que he coincidit amb ell –per cert, en alguna estranya situació no acompanyat de Laura Borràs–, vaig percebre una sensació de respecte. I sempre ha sigut així. Per això, ¿com és possible que aquest exemple de respecte davant l’informador no fos controlat pel diputat durant l’entrevista a Borràs a TV-3?
Hi ha una manera de fer política que concep el periodista com una peça fonamental per explicar el mateix projecte sense donar cabuda al criteri analític del professional. Amb aquest mateix mètode s’accepta que hi hagi un altre punt de vista. Però aquest punt diferenciador, que d’entrada cerca l’equilibri, no accepta que els meus em critiquin o ni tan sols dubtin. Es busca fe cega. Així, si ets dels meus, a mort; si ets dels altres, ja veurem.
Entretots
En aquest mal ha viscut la política catalana des de les èpoques de Pujol. I TV-3, de vegades sabent-ho, en d’altres sense assabentar-se, ho ha permès. Amb excepcions. El cas de Lídia Heredia al comandament d’‘Els Matins’ és singular. Va saber mantenir una gran neutralitat en una de les èpoques més complicades de la tele catalana.
Tanmateix, i des del 2012, l’independentisme es va considerar propietari de TV-3. I aquest va ser l’error de Dalmases: deixar més o menys bé el contrari quan té alguns fonaments i que els meus siguin castigats quan mostrin alguna crítica. Debilitat.
Vaig assistir a una conversa entre professionals de la tele autonòmica que mostrava un símptoma de canvi. Un «fins aquí hem arribat». Les preguntes del ‘FAQS’ a Laura Borràs, res de l’altre món, que van indignar Francesc de Dalmases i van provocar un conat de crits i cops indignes, han sigut un punt d’inflexió en un històric en què grans professionals es van deixar portar per la línia evident. La que s’espera.
El nou director, acabat de nomenar per via de concurs públic, Sigfrid Gras, té un repte important que passa no només per dir que TV-3 és la BBC (sense valor), sinó actuar com ella.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
