La campanya militar (56) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El Donbass i Kherson: joc posicional a Ucraïna
La guerra ha entrat en un joc de posicions més estàtic en què es genera la falsa impressió que no passa res rellevant
El recurs als escacs per mirar d’analitzar el que passa als camps de batalla reals és un clàssic que també val per a la guerra d’Ucraïna. Hi ha moments, com en l’arrencada de la invasió russa, en què la partida/guerra s’accelera extraordinàriament, amb accions molt dinàmiques, que busquen resultats definitius immediatament. I n’hi ha d’altres, com l’actual, en què s’entra en un joc de posicions, més estàtic i en què fins i tot es genera la falsa impressió que no passa res rellevant. És, òbviament, una percepció falsa, ja que per desgràcia les hostilitats i la mort d’innocents se succeeixen diàriament. I així, sense menystenir el que està passant en altres zones d’Ucraïna, avui els fronts del Donbass i Kherson exemplifiquen clarament aquest joc posicional, que crida menys l’atenció als mitjans de comunicació ansiosos de titulars, però del desenllaç dels quals depèn en gran manera el futur del conflicte.
En el primer, Moscou ja ha aconseguit, després d’un esforç i unes pèrdues descomunals de vides i material, el control de l’‘oblast’ de Lugansk i pugna per completar el domini de tot el Donbass, per a la qual cosa encara li queda molta resistència ucraïnesa per superar. Tot i que el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, hagi apuntat que l’objectiu últim va molt més enllà que la captura d’aquesta part oriental d’Ucraïna, és evident que, almenys de moment, Rússia no compta amb mitjans militars suficients per conquistar tot Ucraïna. De fet, tampoc sembla que els tingui ni tan sols per completar fàcilment la tasca a l’‘oblast’ de Donetsk. No pot fer-ho, sens dubte, amb les unitats utilitzades a Lugansk, exhaustes i delmades després de setmanes de dur combat; i tampoc sembla que el seu relleu sigui a la cantonada.
Entretots
Precisament, la via més òbvia per rellançar aquesta ofensiva sobre Kramatorsk i la resta de Donetsk seria fer servir les unitats ja ubicades a l’‘oblast’ de Kherson, controlat per Rússia pràcticament des del començament de la invasió. Però és aquí, essencialment, on té ple sentit la decisió de Kíiv de llançar una ofensiva generalitzada en aquest ‘oblast’. L’objectiu ideal seria expulsar les tropes ocupants i recuperar la totalitat de la zona. Però, tot i que finalment no ho aconsegueixin, aquesta acció continua sent totalment pertinent, ja que, com a mínim, està aconseguint fixar aquestes unitats russes en les seves posicions actuals; o, el que és el mateix, està impedint que es puguin traslladar a l’est per afegir-se a l’ofensiva del Donbass.
Com per desgràcia passa en moltes partides/guerres, l’opció realista no permet triar entre bo i dolent, sinó entre dolent i pitjor. Aplicat a la situació actual d’Ucraïna, això significa que l’esforç que Volodímir Zelenski està demanant a molts combatents suposa el seu sacrifici personal. Un sacrifici que podria semblar inútil, ja que les possibilitats d’èxit són poques o nul·les. Però a falta d’altres mitjans disponibles a curt termini –mentre Putin augmenta la pressió per via energètica per doblegar la voluntat occidental de suport a Kíiv–, el que aquestes unitats facin, recuperant algunes localitats i retenint les forces enemigues a Kherson, suposa un alleujament per a les que combaten al Donbass, igualment castigades després de setmanes d’una defensa en profunditat que encara contínua. Mentrestant, Kíiv anuncia que està desplaçant unitats de relleu cap aquest Donbass on, equivocadament, alguns creuen que ja no passa res.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
