Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Herralde, ‘monsignore’ editor
No es perdin l’entrevista amb l’editor barceloní que publicarem dijous al suplement ‘Abril’
Barcelona 19 03 2021 Icult El editor Jorge Herralde acaba de publicar libro los papeles de Herralde en su domicilio Fotografia de Jordi Cotrina /
Això és una prèvia. Considerem ‘prèvia’ aquells textos periodístics que anuncien una cosa que encara no ha passat. És clar que també hi ha periodisme en allò que passarà. Per exemple, en un partit de futbol o de bàsquet. El partit és important, però tot el que s’esdevé anteriorment també. L’estat del vestidor, sense anar més lluny.
Aquesta és una prèvia menys important. Precedeix l’entrevista que publicarem dijous al suplement ‘Abril’ en aquest diari, a Jorge Herralde, l’últim mohicà, un terme utilitzat abans pels seus admiradors que per ell mateix com a títol d’un dels seus llibres.
Entretots
L’entrevista, portada a terme per Juan Cruz, és imperdible. Parla de tot, però sobretot de la gent que li agrada. I deixa clara quina ha de ser la principal qualitat: la intel·ligència. La mateixa que representa el valor com a editor que sempre ell mateix ha impulsat.
A Espanya, i en concret a Barcelona, hem tingut i tenim editors que han marcat la direcció literària de la segona part del segle XX. Carlos Barral, Esther Tusquets, Beatriz de Moura, Jaume Vallcorba i, per descomptat, Jorge Herralde.
Portar un llibre d’Anagrama sota el braç et conduïa a un estat superior de prestigi. Parlar-ne, llegir-lo, t’obria les portes al reconeixement intel·lectual que aconseguien el groc suau o el verdós matisat de les seves dues populars col·leccions, ‘Narrativas Hispánicas’ i ‘Panorama de narrativas’, tot i que fos ‘Argumentos’ la col·lecció d’èxit als 70, amb uns quants títols segrestats. El sentit de l’humor de Jorge Herralde va a favor seu. Sempre va trobar lògica la retirada dels seus llibres. Anaven contra el règim.
L’entrevista cal llegir-la. Per sobre de les seves declaracions s’evidencien dues de les més potents peculiaritats de l’editor: un respecte que inclou totes les edats i un fi sentit de l’humor, que de vegades es converteix en una espasa afilada que, tot i que pugui tallar el coll, permet que el cos continuï caminant.
Notícies relacionadesHerralde sap que l’estimo com a editor. Ja ho vaig escriure fa un temps. No soc l’únic. La seva particularitat és que et pren seriosament. Forma part d’un respecte senyorial, ple de naturalitat. Surt sol. Sense forçar. Sempre a favor de l’escriptor, del seu text, del seu món.
No es perdin l’entrevista.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
