Pepa va fer bo el periodisme
Pedro Sánchez y Pepa Bueno en el Telediario /
No tenia un paper fàcil Pepa Bueno en la seva tornada a TVE, després de 13 anys en l’òrbita Prisa, primer a la cadena SER i després com a directora d’El País. Hi havia més morbo en aquest retorn a casa, anunciat com a esdeveniment televisiu, que en les mateixes declaracions de Pedro Sánchez. Sobre l’estil del president, ho sabem gairebé tot. Un sobrevivent professional i, per tant, un polític hàbil en les respostes. Per això, el més interessant era observar fins on podien ser d’incòmodes les preguntes de la periodista davant un nou encreuament de camins professionals. No era una tornar a començar. La tasca de Bueno és reconeguda sense discussió, però sí amb incògnites davant una reinvenció professional.
Hi havia dues opcions: observar una periodista superada per l’embolcall de la tele pública, controlada suposadament pel sanchisme, o a una periodista disposada a mantenir la seva independència professional, sobretot de cara a un futur pròxim. El cas és que hi va haver moments per a tot, però les preguntes de Pepa Bueno estaven més encaminades a defensar la veracitat informativa que a maquillar un president en moments baixos de credibilitat.
Els periodistes hem de ser incòmodes. Educats, per descomptat, però molestos amb les nostres preguntes. En aquesta línia, l’entrevista va tenir algun moment que devia disgustar el president. Com quan li va posar un vídeo amb unes declaracions seves en què criticava el Govern Rajoy per no arribar a un acord de Pressupostos. "O Pressupostos o eleccions. Espanya no pot seguir paralitzada", assegurava aquell líder de l’oposició, ara president.
La defensa de Sánchez no va estar a l’altura. Vaguetats sense consistència. El cas és que és fàcil situar contra les cordes un president amb declaracions d’opositor, però el més difícil és atrevir-se a utilitzar-les i més a la televisió, on la seva aura és present.
L’altre moment interessant de l’entrevista va ser quan les preguntes de Pepa Bueno van conduir Pedro Sánchez a situar els jutges en espais parcials i interessats. La pregunta va ser: "President, ¿m’està dient que hi ha jutges que estan en guerra amb el Govern?". La interpel·lació de Pepa Bueno és interessant. Com tota pregunta, té opcions diferents de resposta. Segons en quin estat es trobi l’interrogat, el context acaba liderant la situació. Així, la resposta va ser: "Que hi ha jutges fent política i hi ha polítics que miren de fer justícia, sens dubte n’hi ha".
Notícies relacionadesLa resposta emmarca una idea de justícia perillosa i en la qual un home d’Estat no hauria d’elucubrar sense proves. És cert que la frase la va finalitzar amb un "afortunadament és la minoria", però el titular evidencia a quin lloc es troba Sánchez.
La xerrada hauria d’haver durat menys. Hi va haver moments de desinterès i repetitius. De fet, la part intermèdia va ser soporífera. Pepa Bueno ha de recuperar aquella tensió televisiva. Tindrà una altra oportunitat amb Feijóo. Ell està obligat a assistir-hi i ella a incomodar-lo. Com li repeteix Rafa Torres a Carlos Alsina: "És la nostra feina". Contrariar..
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
