Article de Jordi Mercader Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La revenja com a programa municipal
S’ha de veure com rebrà l’electorat unes candidatures, les de Trias i Rosell, de les quals es podrà sospitar que busquen la instrumentalització de la ciutat per passar comptes a l’Estat, als seus difamadors i als qui els van abandonar
Lexalcalde Xavier Trias.
Xavier Trias ha passat en dos mesos de desmentir els rumors sobre la possibilitat de liderar la candidatura municipal de Junts («no han de pensar en un avi») a fomentar la xafarderia del seu retorn. El detonant d’aquest abrupte canvi d’opinió ha sigut la confirmació que la història del seu compte a Suïssa va ser una mentida inventada per l’excomissari Villarejo per alimentar la croada de ‘El Mundo’ contra l’independentisme. L’exalcalde barceloní s’ha agafat l’estiu per reflexionar. També hi dona voltes Sandro Rosell. L’expresident del Barça, quan va quedar clar que havia sigut acusat i empresonat per una falsedat perpetrada per la claveguera Villarejo, va començar a estudiar la idea de l’alcaldia de Barcelona.
Tots dos van ser calumniats amb intencionalitat política, malgrat això, les conseqüències patides per cada un no són comparables. Rosell va estar 643 dies a la presó i Trias atribueix la seva derrota el 2015 als efectes de la falsedat entre els seus electors, extrem que està per demostrar. El balanç del seu mandat iniciat el 2011 no va ser per tirar coets, precisament. Va governar sense majoria, recolzant-se un dia en el PSC, de tant en tant en ERC i gairebé sempre (privatitzacions, marines de luxe) en el PP. La seva política d’equilibri decantat a la dreta espanyolista no va ser obstacle perquè en el moment de la reelecció intentés capitalitzar la seva aportació al procés des de l’alcaldia de Barcelona.
Entretots
Es podria pensar que el 2015 Trias va perdre cinc regidors pel seu pobre balanç o per l’empenta d’ERC, que va passar d’un a cinc. No s’ha de descartar tampoc que dilapidés les possibilitats de reelecció per la seva pèssima gestió de la nit electoral. Ada Colau va sorprendre tots traient 11 regidors i Trias, amb 10, es va ofegar en la derrota. Per a un autoproclamat socialdemòcrata com ell, que venia governant amb 15 regidors, almenys tenia dues opcions per retenir l’alcaldia, però es va afanyar a regalar la vara d’alcalde. En una situació similar, quatre anys després, Colau va saber resistir la depressió nocturna per uns resultats adversos i aquí hi és, governant amb el PSC, l’‘alma mater’ de la Barcelona que els comuns odien.
Trias i Rosell, si segueixen endavant, compartiran programa: la revenja personal per la persecució política que han patit injustament. L’alcaldia de Barcelona podria ajudar-los a arribar al seu objectiu, o, com a mínim, poden veure-la com un bàlsam pel calvari recorregut. Tots dos volen, legítimament, arribar al fons de les responsabilitats pel que ha passat, però s’ha de veure com rebrà l’electorat unes candidatures de les quals es podrà sospitar que busquen la instrumentalització de la ciutat per passar comptes a l’Estat en general, als seus difamadors i als qui s’ho van creure i els van abandonar. Trias pot al·legar que no té més remei, atès el buit de Junts; i Rosell, que només pretén ajuntar els seus amics per donar una lliçó de gestió als polítics. Potser posen en perill la reputació recuperada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
