Orriols i els llimbs institucionals
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha confirmat la sospita que Aliança Catalana està creixent a un ritme aterridor per al conjunt dels demòcrates i molt alarmant, electoralment, per a Junts, la facció més desorientada de l’independentisme. La resposta ha sigut reafirmar-se en l’estèril política de la desqualificació de la ultradreta secessionista i mantenir la infructuosa pràctica de l’aïllament institucional. Un error històric, segons demostren l’experiència en la majoria dels països i les projeccions locals.
La panòplia d’acusacions (ben certes) dirigides a la ultradreta durant els últims anys (feixistes, racistes, xenòfobs, populistes o promotors de l’odi) s’està confirmant que és inútil. Segurament perquè algunes d’aquestes imputacions tan greus havien sigut prèviament banalitzades per determinats partits que les acostumen a fer servir a destra i sinistra contra tots els seus adversaris per més demòcrates que siguin. I, probablement, perquè la càrrega política i emocional d’aquests assenyalaments antidemocràtics no és la mateixa per a totes les generacions. Com a mostra d’això, el sondeig publicat aquesta mateixa setmana que remarca que aproximadament un terç dels joves i els mil·lennistes no tindrien cap inconvenient a suportar un sistema no democràtic.
«Quan Aliança Catalana hagi de parlar de polítiques públiques mostrarà els límits del seu discurs», deia ahir el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, assenyalant la inoperància dels llimbs institucionals en què la majoria parlamentària pretén acorralar-los per frenar el seu ascens. Eximits d’assumir responsabilitats, es poden dedicar a expandir la mentida fèrtil, promovent la islamofòbia a partir del desvergonyiment intel·lectual i humà de sobredimensionar l’eventual desencert en la gestió pública d’una legislació ideològicament progressista.
Notícies relacionades¿Estem segurs de la inexistència en els serveis socials, en la sanitat o en l’escola d’una certa interpretació esbiaixada del concepte de discriminació positiva, adulterada per l’excés de zel individual d’algun dels seus gestors? És una pregunta que hauria de ser recurrent per a tots els governs, especialment els d’esquerres, per evitar que s’alimenti la perversa idea d’una injustícia institucionalitzada en benefici d’uns i en perjudici d’altres. Respondre a aquesta pregunta i prendre les mesures exigibles és el pas previ per evitar que els episodis perceptibles es converteixin en categoria política, i s’ofereixi així credibilitat a la cançó que fa créixer Aliança Catalana de manera imparable.
La difusió d’una realitat fake sustentada en casos puntuals en una matèria tan sensible com la igualtat i el respecte als drets humans no es combat amb desqualificacions solemnes, sinó amb la contraposició permanent de dades transparents i correccions graduals. Si no es fa, alguns partits podrien assumir que el relat de Sílvia Orriols és imbatible i les seves pocions molt efectives per guanyar vots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
