El final d’una ficció política
Carles Puigdemont, en el palco del estadio del Brujas durante el partido del Barça en la Champions /
La decisió de Puigdemont de trencar el pacte de Junts amb el PSOE no pot sorprendre ningú, tret dels que ignoren que l’objectiu secundari de l’independentisme, a falta de capacitat i valor per crear un Estat propi, és el de col·lapsar les institucions de l’Estat que rebutgen, començant per la seva governació. Malgrat aquesta obvietat, Sánchez no va veure cap altra sortida a la seva debilitat parlamentària que la de buscar el suport dels secessionistes, inclosos els de dretes. No podia sortir bé, per això Puigdemont segueix a Waterloo i Sánchez, sense Pressupostos.
Cap dels dos signants ha complert, bé per no poder o per no voler. La ruptura era inevitable. No obstant, no ha de ser forçosament una nova calamitat. En tot cas, serà menys lesiva per a tots dos que sostenir l’estranya i ridícula relació d’uns socis necessitats d’un mediador internacional per parlar-se. El cost d’aquesta ficció política ha sigut alt. Al PSOE, l’audàcia d’aprovar l’amnistia li ha sortit caríssima en termes de credibilitat com a partit d’Estat davant de mitja Espanya; a Junts, la mínima aplicació de la llei del perdó l’empeny als peus dels cavalls del radicalisme separatista, l’ascens del qual, recollit pels sondejos, constitueix la seva principal amenaça.
L’esvaïment de la fantasia d’una majoria capaç d’arribar al final de la legislatura li pot anar bé al PSOE. Potser ara Sánchez abandona la melancolia d’una resistència victimista i decideix enfrontar una realitat molt delicada. El seu únic avantatge és el de decidir el moment de les eleccions. Les seves opcions d’èxit passen pel desinflat del globus de la insostenible causa contra el fiscal general i el de la instrucció escandalosa dirigida contra la seva dona, per la implosió d’alguns governs autonòmics de Vox i del PP, com el d’Extremadura, i l’elaboració dels Pressupostos més expansius de la història perquè siguin rebutjats per l’oposició, abans de convertir-se en la base del programa electoral. És difícil, però no pas impossible.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
