El periodisme de la causa

El risc de la confusió que destil·la la frase l’exhibeix la gravació de l’excomissari Villarejo en xerrada distesa i empàtica amb Antonio García Ferreras a partir de la campanya de desprestigi disposada per deslluir Pablo Iglesias. Però això que ha fet esquinçar emfàticament algunes vestidures tampoc és nou. Ho va assenyalar lúcidament Kapuscinski: «Quan es va descobrir que la informació era un negoci, la veritat va deixar de ser important». Per això tots nosaltres conformem la primera generació desinformada per un excés de titulars no sempre veraços ni escrits per bones persones, com reclamava el periodista polonès.

És obvi que sense la col·laboració dels mitjans de comunicació bona part dels fets noticiables no transcendirien. Tampoc aquells que no haurien de ser-ho, o que són exposats sense tenir en compte el risc que comporta arruïnar injustament una reputació. I el matís de l’adverbi «injustament» és important, perquè per a l’assenyalat, tot el que es digui o escrigui en contra seu és injust tot i que, com sempre hauria de ser, la informació final hagi sigut contrastada i ponderada.

El problema es multiplica quan dominen els interessos polítics o econòmics. Es constitueixen en base de la campanya, es llancen de manera adequada per expandir el dubte i s’aconsegueix que la presumpció d’innocència brilli per la seva absència. Ho estem constatant amb les suposades males arts utilitzades per Uber per desprestigiar al sector del taxi en benefici d’una legislació que emparés el seu negoci mancat d’ètica i sobrat d’abusos.

Una cosa semblant ha insinuat l’alcaldessa de l’Hospitalet al conèixer l’arxivament de la causa que la convertia en sospitosa des de fa any i mig.

Notícies relacionades

La fiscalia s’oposa per ara a arxivar la causa contra Núria Marín

El ple de l’Hospitalet rebutja demanar la dimissió de Marín

«Els judicis mediàtics amb càlcul electoralista no tenen recorregut», va escriure Núria Marín Martínez (l’Hospitalet de Llobregat, 26 de desembre de 1963) en clara al·lusió als comuns de la localitat, força política que exerceix l’acusació particular i que anuncia recurs. Formació pròxima al mateix Pablo Iglesias que tanta es lamenta, per cert. Si a més resulta que el denunciant del possible embolic, Jaume Graells, va abandonar el govern municipal socialista, que no el consistori, per ser el pròxim candidat d’Esquerra Republicana a la mateixa alcaldia, és lògic que a ulls d’alguns veïns el menys important sigui la presumpta trama de desviació de subvencions en el Consell Esportiu perquè, conclouran, tots van a la seva, que és el poder.   

Durant tot el temps que l’alcaldessa Marín ha estat en el centre de la diana, l’interès dels seus rivals ha sigut desgastar-la per l’única via en la qual ella no podia incidir més que reiterant que va actuar adequadament. I així ho ha reconegut la jutge. És davant aquesta pressió partidista on apareix la col·laboració del periodisme de la causa. El que interessadament s’imposa a la que hauria de ser només la causa del periodisme.