Una jutge sense rostre

Pot ser que el líder de l’oposició, erràtic i desorientat des de l’estiu, confongués l’escenari perquè recordava el seu efímer pas per l’hemicicle en què va aterrar procedent de Santiago per tenir comandament a la plaça al Madrid que l’aclamava. Era el desitjat. Va ser allà on va estrenar la seva pugna dialèctica contra el president del Govern proclamant "no he vingut a insultar Sánchez".

En qualsevol cas, el líder dels popular és avui diputat i no senador i per molt piramidal que sigui la seva organització els límits d’actuació els marquen el respecte als processos, la independència individual dels seus representants i la presumpció d’innocència dels citats. Però el context és un altre.

Les enquestes incideixen en una mantinguda fugida de vots des de la dreta cap a l’extrem. En cas d’unes eleccions ara, un milió llarg d’afins optaria per Vox, que continua marcant territori allà on té agafats els populars per on els fa més mal o els agrada. O tot alhora. A més, la demostració quotidiana que la seva gestió és més eficaç que la de l’esquerra s’enfonsa amb els revessos de la seva acció. El cap de la seva consellera andalusa de Sanitat baixa pel Guadalquivir per la falta d’empatia amb les dones afectades pels retards en els diagnòstics dels cribratges de càncer de mama. Són milers les que sumen la por al risc. Les cendres dels incendis de l’estiu que van ennuvolar la vista a la Junta de Castella i Lleó segueixen escampades per l’Espanya buidada, sense que s’hagin assumit responsabilitats per defecte i absència. Al País Valencià, prop del primer aniversari de la dana, el malestar augmenta. Ja són més del 70% els ciutadans que creuen que Carlos Mazón hauria de dimitir. 57% del mateix Partit Popular. En això, alguna cosa hi té a veure el paper de Nuria Ruiz Tobarra (València, 24 de novembre de 1973).

Garantista

Notícies relacionades

El cas Biondo es reobre i...

Atrapats (un altre cop) entre el món virtual i el real

La magistrada del jutjat número 3 de Catarroja acaba de considerar rellevants els vídeos que el Govern li va intentar ocultar. Tres minuts d’imatges del migdia del 29 d’octubre que demostren que el Servei d’Emergències ja sabia llavors l’amenaça que s’acostava "més aviat pel barranc que per la pluja en si ". Això es va dir en presència de Salomé Pradas, consellera destituïda, que en vista del setge judicial que l’envolta va elevar una queixa al CGPJ de què la mateixa jutge s’ha defensat, denunciant una "campanya de difamació que destil·la un masclisme atroç" per ficar al mateix sac el seu marit, també magistrat.

Hermètica, recta, minuciosa, pragmàtica, pacient i garantista són alguns dels adjectius que descriuen una mare de tres fills a qui l’opinió pública no posa cara. Sí les víctimes, amb qui manté un tracte humà, amable, respectuós i empàtic. Allunyada del focus i perfecta coneixedora de la zona on viu, la senyora Ruiz ha vist avalades per unanimitat de l’Audiència Provincial totes les seves decisions. Característiques que, per molt que se la citi, l’exclouen de la llista de jutges estrella. Això és responsabilitat i rigor. I li basten.