Article de Martí Saballs Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Els accionistes dels bancs

Combatre la inflació amb més impostos i més subvencions és com llançar més gasolina a un foc a punt de descontrolar-se

3
Es llegeix en minuts
Els accionistes dels bancs

Epi_rc_es

Els quatre milions d’accionistes individuals de Santander més els 900.000 del BBVA o els 645.000 de Caixabank, als quals podríem afegir els les altres entitats financeres i els que són accionistes d’aquests bancs a través de fons d’inversió i fons de pensions no van brindar d’alegria després de sentir el president del Govern. Van veure disminuir els seus estalvis/patrimoni entre un 3 i un 9% gràcies a Pedro Sánchez. Paradoxes: l’Estat, que participa a través del FROB amb un 16,1% a Caixabank, va veure com el valor de les seves accions perdien 300 milions en unes hores.

Des de la crisi financera del 2008, la banca s’ha convertit en un dels sectors més regulats i supervisats d’àmbit internacional. Aquella crisi va suposar el final de la gran era financera en què havien estat navegant a plaer des dels grans bancs globals fins a les caixes d’estalvi locals europees. Allò va acabar nacionalitzant parcialment grans institucions per evitar el col·lapse del sistema. Els estats van salvar des de totpoderosos reis de l’univers com Citibank als EUA fins al Royal Bank of Scotland del Regne Unit. A Espanya, les autoritats van intervenir en la gran majoria de les caixes d’estalvi. Unes es van fusionar entre elles, d’altres van acabar engolides per bancs. La nèmesi va ser Bankia, el rescat més car executat per l’Estat (24.000 milions d’euros), que el març del 2021 ja va entrar a formar part oficialment de Caixabank, creant el primer banc a Espanya. Un banc, el Popular, en els seus temps el més rendible del país, va anar a parar al sarró del Santander per salvar els seus clients i buscar una sortida honrosa als seus arruïnats accionistes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A aquesta transformació del sistema es va afegir el context monetari. Els tipus d’interès en zero o negatius van obligar els bancs a buscar noves fórmules de generació d’ingressos a través de la venda de productes d’inversió o apujant comissions. Per exemple, aquests últims anys els bancs han reduït a nivells mínims les ofertes en els préstecs hipotecaris. Hi havia entitats que oferien tipus fixos inferiors a l’1% fins al març. És veritat que la pràctica bancària es va superar en els tipus d’interès que oferien a qui volia un préstec ràpid. Tots hem experimentat a l’obrir la nostra web bancària ofertes sorprenents per demanar crèdits instantanis amb tipus per sobre del 8%. Els bancs llançaven l’ham i havien de ser enginyosos. Al final, és el client qui decideix què fer.

Castigar la banca amb més impostos, 1.500 milions d’euros anuals, un 18% dels resultats abans d’impostos obtinguts de mitjana els últims set anys, és una mala decisió. En les formes i el fons.

Notícies relacionades

No només els milions d’accionistes dels bancs espanyols seran els afectats per la decisió de Pedro Sánchez. La banca, subjecta a mantenir unes condicions òptimes del seu capital pels ens reguladors europeus, es veurà obligada a compensar la caiguda de beneficis a causa d’aquests impostos extraordinaris en els preus dels seus productes. Els tipus d’interès que aplicaran en els crèdits a les famílies i empreses pujaran més de l’esperat a mesura que el Banc Central Europeu apugi els tipus d’interès. Serà més difícil obtenir crèdits i les comissions pujaran. Això tindrà un efecte immediat en el creixement econòmic i pot provocar dificultats de finançament en moltes pimes.

Combatre la inflació amb més impostos i més subvencions és com llançar més gasolina a un foc a punt de descontrolar-se.