¡Visca Cornellà, el Baix Llobregat i Catalunya!

El president Aragonès es va fer ressò en la seva intervenció de les protestes d’un irascible sector de l’independentisme, minoritari però amb notable pes en el Parlament.

Va ser clar, per a qui va posar atenció quan va defensar tots els premiats amb aquesta sentència: “Uns noms en què només poden trobar-hi motius per la polèmica aquells que no entenen encara ni com és la Catalunya d’avui ni com serà la de demà”. ¡Pam! A tota la cara. De cop va posar en evidència la intransigència i els desvaris.

Notícies relacionades

Els veïns d’Estopa aplaudeixen la seva Creu de Sant Jordi: «Són ambaixadors de Cornellà i Catalunya»

Mataró acollirà la gala d’entrega de la Creu de Sant Jordi a Estopa

Els premis van ser presentats per Mònica Terribas i Justo Molinero, tots dos premiats el 2021. I el discurs final, en nom dels 30 premiats, va ser dels germans Muñoz, Estopa. Tota una declaració d’intencions ara. I llavors. Al costat dels Estopa excel·liren els reconeixements a persones que s’han significat per la defensa i promoció de la llengua catalana. Amb tota justícia. Perquè una cosa per a res treu l’altra.

La polèmica, tot i que fos en un vas d’aigua, apunta de manera diàfana a una de les diferències fonamentals entre els corrents de l’independentisme avui, accentuats després de l’1 d’octubre. Una altra és el principi de realitat, quan es confonen els desitjos amb la veritable dimensió sociològica del nostre entorn. Uns tenen una Catalunya inclusiva al cap. Completa. Tota elĺa, sent conscients a més de la importància demogràfica del Baix Llobregat i les comarques limítrofes. I en d’altres destaca una visió molt més identitària, per molt que la defensa de la identitat lingüística sigui àmpliament compartida, com denota l’acord en matèria de llengua. Per això, reconèixer Estopa els provoca angoixa. També els deupassar amb la també baixllobregatina Rosalía. Estopa canta en castellà i això xoca amb el purisme essencialista que prediquen, una actitud que a més és, sens dubte, contraproduent per a la causa que diuen defensar, en ocasions professant la fe dels conversos, tota vegada que aquest procedir dona ales al discurs de la dreta rància i de part d’una esquerra que continua ancorada en tesis lerrouxistes. Com allò que el català és la llengua de la burgesia. ¡Quina gran imbecil·litat! Només s’ha de recordar qui va finançar la candidatura de Manuel Valls, que només va servir per impedir que Ernest Maragall fos alcalde de Barcelona. Al final, els extrems es toquen.