Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Mesures contra la inflació | Recaptar i gastar
Respecte a les mesures anunciades per Sánchez, una cosa és la teoria i l’altra com la teoria deambula per la realitat
Té lògica. Em dedico a dopar l’economia pública amb beques i transport gratis i incremento els impostos a les grans empreses energètiques que tenen uns voluminosos beneficis. I de passada als bancs, que ara guanyaran més per la pujada d’interessos. El problema és que una cosa és la teoria i l’altra com la teoria deambula per la realitat. I aquí l’expressió que «un full d’Excel ho aguanta tot» dura el que aguanta la reunió.
Possiblement Pedro Sánchez tingui poques sortides i hagi d’evitar els mateixos errors en els quals va caure Zapatero el 2009 quan es va inventar aquell inútil Pla E per incentivar la contractació, que va deixar les arques públiques molt seques. I en aquests moments, necessita abaratir la despesa del dia a dia dels espanyols sense que això suposi una estirada d’orelles dels controladors europeus.
Entretots
Tanmateix, l’empremta que va introduir en el seu discurs sobre l’estat de la nació va tenir una reacció immediata a la borsa, que va observar caigudes a la banca i les energètiques.
Allò de Pedro Sánchez, sigui bo o dolent per al país, té una lògica doble. Primer, és un missatge net, directe i clar als que denomina «classe mitjana i treballadora». Segon, és un argument senzill per als seus companys de Govern a l’observar que per fi s’apugen els impostos a les ‘bichas’ eternes de l’esquerra més exagerada, o sigui, els bancs i les elèctriques. Gràcies a això poden assumir amb menor rebuig l’increment en el pressupost de Defensa pactat en les últimes cimeres de l’OTAN. Serveix de relaxant estomacal.
La impossibilitat que la resposta estigués protagonitzada pel mateix president del partit de l’oposició, Núñez Feijóo, és una oportunitat per fer oposició silenciosa. Utilitzar el mateix Pedro Sánchez com a arma autollancívola. El senador i futur candidat sap fer-ho.
És clar que, en clau electoral, Pedro Sánchez ha tornat a posar els peus a terra després de l’estat de levitació a quèal quañ va arribar durant la cimera de l’OTAN. La política exterior és mala consellera si la interna no acaba de funcionar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
