Fiennes, del conclave a l’‘Odissea’

Fiennes va visitar Barcelona per rebre el Premi d’Honor del BCN Film Fest i per presentar The return, una pel·lícula dirigida per l’italià Uberto Pasolini que adapta l’última part de l’Odissea, la que narra l’arribada d’Ulisses a Ítaca després d’una absència de 20 anys, desposseint-la dels elements fantàstics i mitològics del relat d’Homer per centrar-se en l’estudi psicològic dels personatges. L’actor anglès interpreta amb sorprenent solvència un Ulisses turmentat per la culpa i que exhibeix sense objecció els estralls del temps en el seu físic de musculós guerrer (cinc mesos d’entrenament i dieta va necessitar l’esvelt Fiennes per aconseguir aquest cos de tità envellit).

L’horror de la guerra

L’Ulisses de The return no és, en cap cas, un heroi exemplar. En el seu ànim pesa molt més el trauma postbèl·lic que les seves suposades proeses. "La noció de l’heroi és un constructe d’una cultura que vol donar-li a la nació un sentit d’èxit, de conquesta –apunta l’actor–. Són els polítics, els poetes i els narradors els que creen els herois. Però les persones que han combatut en una guerra, que han arriscat les seves vides o han participat en matances, no en solen parlar, ni tan sols amb les seves famílies, perquè entenen que allà no hi ha res a celebrar. La guerra és un horror". "A l’obra d’Homer –intervé Uberto Pasolini– hi ha un estudi molt lúcid i descarnat de la violència i de què fa a la gent. Als qui lluiten a les guerres i als qui es queden a casa. I aquesta reflexió és atemporal. Estranyament, el cine no li ha tret a Homer tot el partit que li podria haver tret. Hi ha poques pel·lícules basades a les seves obres, especialment en l’Odissea. És una cosa que em sorprèn molt".

Fiennes recorre a la seva pròpia experiència com a actor forjat al teatre shakespearià per defensar la conveniència que els clàssics arribin a les noves generacions. "És essencial entendre que els clàssics no són una cosa només del seu temps –remarca–. Són una part del que nosaltres som avui i per això hi tornem una vegada i una altra. Quan vaig a un museu i veig artefactes antics, el que em commou és la humanitat que ens connecta a través del temps. Els antics clàssics, com les obres de Shakespeare, parlen de mi i de gent que conec". Ell mateix, explica, està a punt d’estrenar el seu primer shakespeare com a director, en una producció ambientada en el present, i es declara commogut per la implicació dels joves actors. "Recentment he vist un muntatge de Ricard II, que és una obra bonica però poc representada, protagonitzada per un actor que es va fer famós amb la sèrie Bridgerton [Jonathan Bailey], i em va impressionar com connectava amb el públic jove".

Notícies relacionades

El Conservatori del Liceu aparta el professor acusat de tocaments a una alumna

El primer Pla compleix 100 anys: «Com a targeta de presentació és excepcional; gairebé tota la seva temàtica ja és aquí»

És clar que si es tracta de connectar amb el públic jove, difícilment trobarà Ralph Fiennes un millor vehicle que el paper de Lord Voldemort a la saga de Harry Potter. Ni el comandant nazi Amon Göth de La llista de Schindler (1993) ni el comte Lászlo Almásy d’El pacient anglès (1996) poden competir en aquest terreny amb el malvat mag sense nas. "La popularitat de Voldemort no li ha fet cap mal a la meva carrera, la veritat –riu–. Aquest nivell de fama que et dona participar en una franquícia tan exitosa m’ha donat molts beneficis i a més ajuda a construir pel·lícules com The return. És molt difícil fer pel·lícules avui dia, així que els productors volen actors que el públic conegui, és així de simple. I, d’altra banda, jo vaig gaudir molt interpretant Voldemort i treballant amb actors tan meravellosos com el meu amic Alan Rickman, tristament mort".

Entre altres al·licients The return brinda el retrobament a la pantalla de Fiennes amb Juliette Binoche (gairebé 30 anys després d’El pacient anglès) i compta amb la presència d’Ángela Molina, a qui l’actor britànic descriu amb admiració com "una gran actriu i una nova amiga".