Sandro Rosell: «Els meus quatre anys a la presidència del Barça són els millors de la història del club»

Si acaba sent candidat a l’alcaldia, els actius que pot presentar als seus electors potencials són la seva experiència com a gestor en les seves empreses i en el Barça.

Correcte.

¿Com creu que és vista la seva gestió al Barça?

No és vista, perquè no la vaig posar en visió. No vaig fer res per explicar-la. Però, amb tota la humilitat amb què pugui dir el que diré ara, els meus quatre anys en la presidència del Barça són els millors en títols del primer equip, en títols de les seccions, en diners guanyats, en patrimoni creat, en funció social, en la fundació. Els millors. Són dades. És que mai m’he aturat a explicar-ho, és la primera vegada que ho explico. Les dades són les que són. Pots dir: «Rosell em cau fatal, no el suporto». Però les dades objectives de la meva gestió estan publicades a les webs oficials del Barça, auditades.

¿I als que diuen que vostè és el president que va fer que Guardiola se n’anés?

No és veritat. Ho han explicat per activa i per passiva Guardiola i els jugadors, que va ser una enganxada entre Guardiola i els jugadors. Un problema que hi havia al vestidor.

¿I per què no ha defensat fins ara la seva gestió i aquestes dades?

Perquè em dedico a gestionar. Ara bé, ¿ho explicaré ara si em presento a l’alcaldia de Barcelona? Potser dedico un 10% del temps a explicar-ho. Perquè fins ara m’he dedicat en un 100% a gestionar i en un 0% a parlar.

¿Ha trobat a faltar reconeixement?

No, perquè sé el que he fet i n’estic molt content. Els quatre anys van ser bestials i l’herència que vam deixar va ser brutal.

¿I la situació actual?

En això no vull entrar. Parlo dels meus quatre anys.

Sabent el que sap ara, ¿hauria sigut president del Barça?

Sí. És un honor.

¿Va al Camp Nou?

No.

¿Hi tornarà a anar?

Sí, algun dia hi tornaré.

¿Poden convertir-se en barreres per a una candidatura algunes causes judicials pendents? L’oberta per presumpte frau fiscal.

Conseqüència d’una investigació prospectiva, una cosa prohibida en democràcia i, com que no van trobar res, van acabar en el tema fiscal. L’acusació no és certa. Van voler pactar, però vaig dir que no perquè sé que no és cert. Però em van posar la maquinària de l’Estat: també diuen que soc traficant d’òrgans.

Pel cas d’Abidal.

Accepto que em diguin el que sigui per ser empresari. ¿Però traficant d’òrgans?: ¿M’he de posar d’acord amb l’Hospital Clínic?

Vostè està imputat per això. És per aquella conversa (amb l’exdirectiu Juanjo Castillo), «li hem donat un fetge».

Sí, ¿han sentit la conversa? Si jo no dic res.

¿El Barça va donar diners al cosí d’Abidal?

Que va. Al cosí d’Abidal el vaig conèixer el dia després de l’operació. Entro i el saludo perquè és al llit del costat del d’Abidal.

I després hi ha el cas Neymar.

Això ho arxiva el jutge De la Mata i casualment, coincidint amb la imputació per part de la jutge Lamela, algú obliga a reobrir el cas contra l’opinió de De la Mata, que d’un informe de 250 pàgines en dedica 230 a dir que som innocents i en l’última afirma que reobre el judici oral perquè l’obliguen a fer-ho.

¿Creu que aquests casos poden perjudicar la seva candidatura?

Al contrari.

Tornant al balanç de la seva presidència, diu vostè que la seva herència va ser molt bona. ¿Què va passar des de la seva sortida perquè la situació del Barça sigui la que és?

Un club de futbol com el Barça requereix tres persones molt importants per gestionar-lo: el president, que és el responsable de dir no, el que ha de posar límits; el director general, que és el que ha de gestionar els ingressos i les despeses, per aconseguir un marge, i el director esportiu, que ha d’invertir aquest marge al camp. Que de cada deu decisions pot cometre dos errors. Però si en comet vuit, enfonses el club. Deu de deu no et sortiran bé. En la meva època, el president era jo; el director general, Antoni Rossich, i el director esportiu, Andoni Zubizarreta. Quan hi va haver eleccions i el soci va votar Josep Maria Bartomeu, ell va decidir fer un canvi de gestió. La nostra, del 2010 al 2014, es basava en el control de la despesa. Soc un malalt de controlar la despesa. Bartomeu va fer una gestió més basada en l’increment de l’ingrés. I va aconseguir gairebé mil milions. I aquesta maquinària aguanta l’increment de despesa. Però hi ha una cosa que es diu pandèmia, i els 1.000 milions van passar a 650, per sota de la despesa. Aquest és el fet. Dit això, del 2010 al 2014 es donen els millors quatre anys de la història del Barça. Del 2010 al 2020, inclosa la pandèmia, es donen els millors 10 anys de la història del Barça en títols, en diners, en tot. I en canvi si preguntes la gent diu que no, que ni Rosell ni Bartomeu van ser el millor.

Notícies relacionades

La UDEF va incloure en els seus informes sobre Rosell dades que va difondre un confident de Villarejo

La consagració de Lunin

És la sensació que ha quedat.

Perquè d’altres només es dediquen a comunicar, i nosaltres només a gestionar. I aquesta és la diferència.