La tensió PSOE - UNIDES PODEM

Era previsible que, després de la treva de silenci mantinguda per Unides Podem (UP) durant la celebració a Madrid de la cimera de l’OTAN, tornarien les discrepàncies entre els socis del Govern de coalició a propòsit de la despesa militar. La tensió ha arribat a tal intensitat, la més gran des de la negociació sobre la reforma laboral, que el PSOE i UP es reuniran pròximament en la comissió de seguiment del pacte de coalició per calmar les aigües, tot i que les posicions en el tema de fons estan molt allunyades.

La discrepància se centra ara en el crèdit extraordinari de 1.000 milions d’euros aprovat dimarts pel Consell de Ministres i a què UP s’oposa. Tot i que aquesta partida no està relacionada directament amb les decisions de l’OTAN, sinó que es destinarà a reposar béns i equips militars donats a Ucraïna per defensar-se de la invasió russa, UP rebutja qualsevol augment de la despesa militar, fins i tot el que s’inclourà en els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, moltes vegades amb arguments que voregen la demagògia. «Gastar-se diners en armes per l’exigència d’una potència estrangera en lloc d’invertir-lo en una millor sanitat, educació i més protecció social no forma part dels Pressupostos que el nostre país necessita», ha declarat la secretària general de Podem i ministra, Ione Belarra.

És cert que davant la crisi econòmica que s’acosta, amb la inflació disparada i la pròxima pujada dels tipus d’interès, pot discutir-se la inversió en defensa, però Espanya també ha de complir els compromisos internacionals en aquest terreny, entre els quals el d’arribar al 2% del PIB, exigit per l’OTAN, el 2029. El president del Govern, Pedro Sánchez, està decidit a duplicar la despesa de defensa en set anys perquè la «seguretat no està garantida» i menys després de l’agressió de Rússia a Ucraïna.

És difícil que la discrepància de fons es resolgui, però el problema que enfronta els socis de Govern és també de formes. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, assegura haver-se assabentat per la premsa del crèdit de 1.000 milions, a la qual cosa el PSOE respon que el tema es va portar a la comissió de sotssecretaris, on ningú d’UP s’hi va oposar i per això va passar a l’índex verd del Consell de Ministres, el que s’aprova sense debat. Els socialistes acusen els seus socis de no llegir-se els papers. Però el cert és que la partida estava emmascarada amb el llenguatge burocràtic oficial i ni tan sols figurava la xifra, al marge que una qüestió tan important i sensible mereix un debat previ per aclarir les circumstàncies i no colar-la «per la porta del darrere», com denuncia UP. 

Les discrepàncies en un Govern de coalició, amb dos partits de cultures diferents, especialment en la qüestió militar, són lògiques, però precisament per això es troba a faltar més comunicació i menys desconfiança entre ells. Malgrat l’exhibició pública de les posicions enfrontades, cap de les parts dona per trencada la coalició; al contrari, totes dues insisteixen que després de les comissions de seguiment –n’hi ha hagut cinc en els dos anys i mig de Govern–, el pacte surt reforçat. Si és així, cal aplicar la lliçó perquè barallar-se és un mal negoci per al PSOE i per a UP. Ni uns poden actuar sense informar ni els altres poden oposar-se a tantes iniciatives del Govern. Ha arribat el moment d’asseure’s en la comissió de seguiment i de pactar els acords i les discrepàncies –si és possible sense airejar-les– fins al final de la legislatura.