La sagnia electoral de Junts

En aquests dos anys, Junts i Esquerra Republicana han aconseguit que s’aprovi una llei d’amnistia, malgrat l’oposició frontal del Partit Popular, de Vox, de la cúpula judicial i fins i tot d’una part gens menyspreable de l’electorat socialista. La consecució d’aquesta llei havia sigut determinant en el suport a la investidura de Sánchez. Les altres coses eren instrumentals, per important que sigui l’ús oficial del català en els debats parlamentaris, l’intent que ho sigui també en les institucions comunitàries, o la solució d’altres assumptes pendents en les relacions entre Catalunya i el Govern d’Espanya. Després de les il·legalitats comeses pels dirigents independentistes durant el procés i la repressió indiscriminada del Govern de Mariano Rajoy, aquesta legislatura estava cridada a ser la de l’amnistia. Pretendre que havia de ser la de la sobirania, com diu ara Puigdemont, no és acceptable.

Només l’amnistia va permetre entendre el canvi de Puigdemont després de les eleccions del 2023. Convé recordar que, poc abans, havia afirmat que Pedro Sánchez mai seria president amb els vots de Junts per Catalunya. "Pagar per endavant a un tipus a qui no li compraries ni un cotxe de segona mà és un esport de risc", va arribar a dir. ¿Qui havia de pensar que el resultat dels comicis li donaria la clau de la investidura? Així va ser, i davant la possibilitat que Alberto Núñez Feijóo arribés al poder amb els vots de Vox, poques veus es van alçar entre els independentistes catalans en contra del seu suport a Sánchez. Avui, en canvi, la seva decisió ha provocat perplexitat entre molts seguidors. Si el problema no està a Madrid, sinó a les localitats de Catalunya on la sagnia de vots cap a Aliança Catalana és més manifesta, aquesta no s’aturarà afavorint Feijóo. Amb un gest que, a més, no obliga Sánchez a convocar eleccions, malgrat la seva extrema debilitat parlamentària.