¿Què sent aquell qui absol un assassí?

Notícies relacionades

¿Què ofereix Salvador Illa?

A reflexionar... si podem

Unes, sobre ella. ¿Com devia ser la seva vida després d’aquesta sentència? Hi haurà qui digui que ella el va defensar o que va demanar tornar amb ell, però això no justifica l’agressió. Els que formaven part d’aquest procés saben com funciona el cicle de la violència de gènere, les falses llunes de mel, els perdons buits i les dependències emocionals. Però si això no va ocórrer, si al final aquest jutge el va absoldre i el testimoni d’ella va ser negat... ¿Què dirien d’ella els seus coneguts, els seus veïns o ell mateix? ¿Com va viure? Suposo que amb la certesa que algun dia la mataria, però, ¿què fas després d’això? Perquè aquestes sentències absolutòries acaben sent la pitjor mordassa per a les víctimes. Perquè, des d’aquell instant, si demanen ajuda, no les creuen. Perquè les assenyalen de mentideres encara que no ho siguin. Quan el que va passar és que ningú les va entendre.

I la segona pregunta és sobre la justícia. ¿Per què, davant d’aquestes sentències, Fiscalia o el Consell General del Poder Judicial no prenen mesures? Quan aquest jutge hagi llegit aquesta notícia, ¿s’haurà recordat d’ell o d’ella? ¿Què es pensa quan es deixa lliure un assassí? Potser va ser negacionista. Potser no comprenia la violència de gènere i devia pensar allò d’«alguna cosa devia fer ella». Potser no és res d’això i només va ser un jutge que es va trobar amb una víctima que negava el que havia patit perquè ningú la va ajudar a obrir els ulls. O potser era un cas, com tants, en què les maleïdes proves de mal psicològic no es valoren prou o no et deixen opcions. Avui només hi ha una realitat. L’absolució d’un assassí, un sistema que està absent i una dona assassinada que havia denunciat. A veure si algú assumeix, d’una vegada, la culpa. Perquè si alguna cosa està clara és que la víctima no en té cap.