Onades de calor, una amenaça per a la salut

¿Què ha passat?

La resposta, no n’hi ha cap més, es diu canvi climàtic. L’efecte hivernacle provocat principalment per la utilització massiva de combustibles fòssils implica un sobreescalfament de la Terra a l’evitar que es tornin a l’espai bona part de les radiacions solars. Aquest efecte hivernacle es tradueix en l’increment de les temperatures mitjanes, que els dies de calor siguin cada vegada més abundants, i l’allargament de les temporades climatològiques estivals, entre molts altres trastorns meteorològics amb un fort impacte sobre el nostre ecosistema.

Si la Terra s’escalfa i, molt especialment, a l’estiu, tot l’ecosistema s’escalfa. I també nosaltres.

Els éssers humans necessitem una temperatura central al nostre cos entorn dels 36,5º- 37ºC. Per mantenir aquesta temperatura disposem d’un conjunt de mecanismes de termoregulació. Responent a la calor podem portar sang de l’interior de l’organisme sota la pell, mitjançant la vasodilatació, per refredar-la, i podem suar per provocar la seva evaporació i així abaixar la temperatura del nostre cos. Però en determinades circumstàncies, quan la calor ambiental és molt extrema i per factors del nostre organisme, com determinades malalties cròniques o l’edat, la termoregulació pot fracassar i estressar el funcionament del nostre organisme.

Per cada grau que augmenta la temperatura ambient, puja un 3,3% la mortalitat. A Catalunya es produeixen, de mitjana, unes 300 morts atribuïbles a la calor. Més que pel fred. I les projeccions ens diuen que cap al 2050 aquesta mortalitat es multiplicarà per vuit, és a dir, unes 2.500 morts anuals degudes a les altes temperatures.

El cop de calor, la manifestació més perillosa de l’exposició a la calor ambiental extrema, és relativament escassa, però la majoria d’afectació a la salut per la calor està relacionada amb deshidratacions o aguditzacions i complicacions de malalties cròniques, especialment cardiovasculars, respiratòries, del sistema nerviós central i psíquiques. Per a les persones grans i nadons i menors de 4 anys, aquest és un risc especialment important. Les desigualtats són un factor molt important de risc. Menys capacitat adquisitiva sol anar relacionada amb pitjors condicions de vivenda, com un mal aïllament tèrmic o la manca d’elements de refrigeració. Els preus de l’energia tampoc ajuden a fer funcionar aparells condicionadors de la temperatura, ventiladors i similars. Cal afegir-hi el factor urbà de l’illa de calor. És la cara calenta de la pobresa energètica.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tenim dues estratègies per abordar la crisi climàtica: la mitigació consisteix en l’acció i l’efecte de moderar, apaivagar, disminuir o suavitzar les emissions de gasos amb efecte hivernacle. És un enfocament de caràcter més global i més difícil d’aconseguir. L’adaptació mira de limitar els impactes, reduir les vulnerabilitats i incrementar la resiliència del nostre ecosistema, inclosos els humans. A més de donar consells higienicosanitaris, aconseguir un bon aïllament tèrmic de les vivendes, garantir uns preus energètics adequats, afavorir una bona climatització a les llars, especialment en les que viuen persones de risc, establir refugis tèrmics en espais públics com biblioteques i altres equipaments, dotar les escoles de bona climatització o millorar el disseny urbanístic de les nostres ciutats incrementant la massa verda són accions que poden ser portades a terme localment, i així aconseguir resultats immediats i palpables. I això es pot fer i ha de fer-se.

Algunes vegades hem comparat els perills del canvi climàtic amb aquella granota que, posada en un gibrell amb aigua bullint, salta immediatament, però si es posa en aigua tèbia i, a poc a poc, se’n va apujant la temperatura, acaba bullint sense adonar-se’n. L’aigua s’està escalfant ràpidament. I mai més ben dit.