Article de Sílvia Cóppulo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Directives: Dos sís i un no

Tres consells: sí a tornar a l’oficina, sí a negociar amb fermesa i no a fer paperets

1
Es llegeix en minuts
Directives: Dos sís i un no

Estimades directives, tres consells: sí a tornar a l’oficina, sí a negociar amb fermesa i no a fer paperets

Anem a les dades. Anualment, una directiva cobra uns 11.000 € menys que un directiu ocupant el mateix lloc. A Catalunya, les dones d’empresa cobren un 17,7% menys. La presència de directives ha caigut, tal com analitzem a l’Observatori de Lideratge en l’Empresa, de la UPF BSM. Actualment, només un 14,3% dels càrrecs directius estan ocupats per dones, segons dades d’ICSA EADA. En èpoques de crisi, tothom està d’acord que elles lideren millor. Però quan se li tornen a veure les orelles al llop, ells pugen saltant els esglaons del poder i a elles les fan baixar cap avall pel ‘glass cliff’, el precipici de vidre. A més, després de la pandèmia, les directives dubten equivocadament entre presencialitat o teletreball, per allò de la conciliació, perdent visibilitat i possibilitats de promoció. I encara avui, estant més ben preparades, negocien amb menys determinació sou i carrera professional.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Vaig a allò ‘dels paperets’. Tot i que els homes diguin que són un desastre per a aquestes coses, negueu-vos (amb un somriure) a preparar-los la seva presentació en PPT, a supervisar el becari, a apaivagar un client enutjat, a comprar un regal per a un company que es jubila i, sisplau, no aixequeu la mà com a voluntàries per muntar el sopar del departament. Quan un home diu no, es pensa que està molt ocupat; però quan ho diu una dona, no agrada. Aquestes tasques domèstiques a l’oficina –‘office chores’ i office mums’–, barreja de feines tedioses i tasques emocionals, afecten totes les dones, amb independència de l’edat i del nivell de jerarquia. Així que s’ha d’aprendre a dir que es té feina pendent, a suggerir que les tasques les faci una altra persona o a demanar que es reparteixin entre diverses persones.

Us recomano que llegiu ‘El club del no’, de les economistes nord-americanes L. Babcock, B. Peyser, L. Vesterlund i L. Weingart. Després de dècades investigant, suggereixen fórmules pràctiques per avançar cap al nostre dret a la igualtat.