Xarxes i conills

¿És bona edat, 16 anys, per limitar l’ús de les xarxes? Els algoritmes trien els continguts que veiem. Els que generen més ràbia es viralitzen tres vegades més. Discursos d’odi, pornografia i desinformació. Les xarxes ens polaritzen políticament i psicològicament. Òbviament, els adolescents són molt més vulnerables. L’exposició a vides idealitzades i a mètriques com els ‘likes’ els afecta l’autoestima. El ciberassetjament, amb tot tipus d’insults i persecucions, els provoca un fort impacte emocional. La necessitat de sentir-se validats per altres adolescents i el disseny addictiu de les plataformes pot generar dependència i un augment de l’ansietat, la depressió i els trastorns alimentaris.

És clar que aprovem el repte de regular el disseny i la navegació per mitigar els efectes de les xarxes sobre la salut mental dels nostres infants i joves. Però, en realitat, ¿serà aplicable l’anunci presidencial?

Notícies relacionades

Art, cultura i negoci europeus

EUA, la jugada que Ana Botín va veure venir

La Comissió Europea ja ha advertit el Govern espanyol que no pot imposar condicions addicionals a les descrites a la llei europea de serveis digitals, la DSA. Però el que sí que ja ha aconseguit Pedro Sánchez és que Elon Musk li dediqui dos tuits insultant-lo brutalment. I que el propietari de Telegram, Pavel Durov, també el critiqui: "Espanya podria convertir-se en un Estat de vigilància… amb sobrecensura, silenciant opinions polítiques, periodístiques o de veus dissidents". La importància d’un home es mesura per la talla dels seus enemics, atribuïm a Churchill o a Nietzsche.

A ningú se li escapa que l’objectiu final dels repetits anuncis del mag Sánchez té aparença de data: 2027.