La campanya militar (42) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La guerra és molt més que números
Quan es desencadena una confrontació violenta de voluntats, els elements no quantificables pesen tant o més que els que sí que ho són
Si el desenllaç d’una guerra, com la que actualment està patint Ucraïna per decisió de Vladímir Putin depengués únicament de factors quantificables, la conclusió seria immediata: Rússia guanya. Encara més, fins i tot podria pensar-se que no hauria sigut ni tan sols necessari entrar en combat perquè amb una simple suma aritmètica es podria haver determinat per endavant qui en seria el vencedor. D’aquesta manera, també es podria haver evitat la pèrdua de tantes vides humanes i la generalitzada destrucció material de vivendes i infraestructures civils de tota mena. I, tanmateix, vuit anys després d’haver mostrat les seves intencions bel·licistes contra Kíiv, i gairebé quatre mesos després de l’inici de la invasió russa, res indica que Moscou tingui la victòria a l’abast.
És evident que Rússia gaudeix d’una enorme superioritat, tant en termes territorials com demogràfics i econòmics, cosa que podria fer pensar que disposa així mateix de més capacitat industrial per alimentar un esforç bèl·lic, així com de més soldats per als exèrcits. Un avantatge de partida, vàlida igualment per a qualsevol categoria d’armes que es consideri, que s’hauria de fer encara més notòria com més temps es prolongui el conflicte i sigui necessari reemplaçar el material destruït i la munició feta servir, així com fer torns en les unitats exhaustes, i recórrer a reservistes i/o a una mobilització general.
Sembla obvi que ja s’ha arribat precisament a aquest punt, tal com indica el fet que no s’estiguin registrant moviments ni operacions a gran escala de les unitats entossudides en combat, sinó tot just operacions tàctiques puntuals amb les quals tots dos bàndols busquen millorar posicions en algunes parts del front actiu a la part oriental d’Ucraïna. En aquestes circumstàncies, tornant als números, hauria de ser determinant, per exemple, la disponibilitat de mitjans artillers, encarregats d’estovar els objectius enemics i de destruir bases logístiques i vies d’aprovisionament a les unitats de primera línia. Kíiv, mirant amb això d’activar més suport occidental, destaca que per cada un dels canons que té, Moscou en compta amb almenys deu. Per això, tornant a confirmar que els números no ho expliquen tot, és immediat comprovar que aquesta aclaparadora superioritat no li està servint a Rússia per controlar almenys tot el Donbass.
Entretots
I el mateix es podria dir si, per elevació, es fan comptes en el terreny nuclear. Rússia és la potència nuclear més important del planeta, mentre que Ucraïna va renunciar el 1994 a les que llavors la convertien en la tercera potència mundial. Però tampoc, encara que el temor que aquestes armes generen sigui molt gran, això ha portat Volodímir Zelenski a rendir-se d’entrada i a acceptar el dictat rus. En aquest cas específic, es torna a demostrar una vegada més la falsedat d’un argument àmpliament esbombat des de fa dècades, segons el qual una potència nuclear mai pot perdre una guerra; com si els Estats Units no haguessin tastat el sabor de la derrota al Vietnam, l’Iraq i l’Afganistan, o com si la mateixa Unió Soviètica no hagués patit la mateixa clatellada també a l’Afganistan.
En definitiva, quan es desencadena una guerra, una confrontació violenta de voluntats, els elements no quantificables pesen tant o més que els que sí que ho són. La moral –construïda amb materials tan subjectius com la imatge d’un mateix, la història, la visió de l’enemic– ha fet que, en tantes ocasions, algun David s’hagi atrevit a fer-li front a algun Goliat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
