Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La llengua, instrument polític
La politització de l’educació amb mètodes antics és cada vegada més difícil
La llengua a Catalunya ha sigut utilitzada sempre políticament. Tots han fet de les seves. Ningú pot aparèixer ara a l’escenari polític i intentar ometre aquesta realitat. No seria cert. Des del ‘decretàs’ de l’any 1992, quan va començar de veritat l’anomenada immersió lingüística, va ser l’estendard de la CiU de Jordi Pujol per pretendre construir la seva Catalunya per sobre de la realitat del país.
El 1997, enmig del gir catalanista del PP, la llengua va tornar a estar en el debat de les sessions parlamentàries amb ponents que ja han desaparegut de la vida política. Aquella llei tenia, té, articles que mai es van posar en pràctica, com el 21. «Els nens tenen dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L’Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-ho efectiu. Els pares o tutors el poden exercir en nom dels seus fills instant que s’apliqui». Mai en els fulls de prescripció es va donar aquesta possibilitat.
Convergència va fer política amb la llengua, com 10 anys més tard ho va fer Ciutadans davant els incompliments continuats del que va ser el tripartit, que alguns consideraven, mirant al PSC, el responsable.
Entretots
Tot el que hem relatat sona a vell. Els processos educatius s’han transformat i el que abans podia dirigir-se amb només un llibre en una llengua concreta, ara és arrasat com un tsunami per la tecnologia i les xarxes socials que són impossibles d’«immersionar» en una única llengua. La politització de l’educació amb mètodes antics és cada vegada més difícil. Fa temps que alguns alertaven que la tendència estava canviant, i el català, com a llengua més feble, malgrat tenir una maquinària darrere durant anys, patiria.
De la mateixa manera que sempre s’ha fet política amb la llengua, també s’ha utilitzat un percentatge. Tot i que el nou decret llei ho rebutgi. L’acció de submergir una educació en una llengua ja és una manera de fer-ho. Però les aules seguiran igual. És una batalla perduda perquè l’aprenentatge ha evolucionat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
