‘Una història de la literatura’: una bajanada indecent

Hi ha qui creu que la literatura (la lectura, el coneixement, el relat dels autors i els moviments) s’ha de contemplar des d’una òptica saberuda per tal de mantenir-se al marge de la vulgaritat. També hi ha qui creu el contrari: que se n’ha de poder parlar amb irreverència i amb una jovialitat que va en contra de l’academicisme. Hi ha exemples de tota mena. Ara em ve al cap aquell fantàstic partit de futbol, un esquetx dels Monty Python en el qual s’enfrontaven les esquadres dels filòsofs grecs contra els pensadors alemanys. Per fer allò s’ha de tenir un determinat pòsit. És només a partir de la consciència cultural que es pot dinamitar la cultura.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Dic això perquè la meva companya Emma escriu un embat irrebatible contra un invent de TV3 (Una història de la literatura) que és, efectivament, una bajanada indecent que ni parla de literatura ni té cap gràcia. Un tret al peu sense sentit. Un programa de “ximpleries”, com diu la mateixa presentadora. N’hi ha que demostren (en Grasset, l’Anna Guifré, posem per cas) que es pot dir cultura sense caure en el preciosisme ni en l’estirabot. Que aquest automenyspreu (com diu Joan Burdeus) almenys ens faci pensar què volem ser quan siguem grans.