La nota | Article de Joan Tapia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La por de Finlàndia

Que el país nòrdic abandoni la neutralitat que fins i tot va mantenir amb Stalin indica un món molt més perillós

3
Es llegeix en minuts
Sanna Marin i Sauli Niinisto, primera ministra i president de Finlàndia

Sanna Marin i Sauli Niinisto, primera ministra i president de Finlàndia / Europa Press

Durant molts anys, des de la firma del tractat de 1948 amb l’URSS de Stalin, Finlàndia havia seguit una política d’estricta neutralitat i, fins a 1989, de sintonia amb Moscou. El país va mantenir la democràcia i l’economia de mercat, però la finlandització imposava contenció en les crítiques a l’URSS. Així, Finlàndia no va condemnar la invasió d’Hongria el 1956 ni la de Txecoslovàquia el 1968 i l’edició finesa d’‘Arxipèlag Gulag’, el 1974, es va haver de publicar a Suècia.

Ara la invasió d’Ucraïna està a punt d’acabar amb la Finlàndia neutral. El president Sauli Niinistö i la primera ministra, la socialdemòcrata Sanna Marin, van anunciar dimecres que el país demanarà l’entrada a l’OTAN. I alhora la Gran Bretanya va signar un acord amb Finlàndia i Suècia garantint-los protecció en cas d’atac abans de la seva plena integració, que pot trigar, ja que ha de ser ratificada pels 30 estats membre.

La raó d’aquest profund canvi és la por que s’ha apoderat de la població –i dels seus dirigents– quan s’ha vist que Ucraïna, que no pertany a l’OTAN, ha sigut envaïda sense que Occident hi oposés una resistència directa. La por ha sacsejat l’opinió pública i ara el 76%, enfront del 12%, recolza l’entrada en l’organització militar. Sobre com respondria a Rússia, que ja ha criticat la decisió, el president finlandès ha dit: «Ells en tenen la culpa, que es mirin al mirall».

I Finlàndia està gairebé segura que serà seguida per Suècia, un país que no ha participat en cap guerra des de 1714. La tradició de neutralitat és encara més forta allà, però els socialdemòcrates, que sempre són el primer partit en les eleccions, anunciaran la seva nova posició aquest cap de setmana. L’illa sueca Gotland, que domina el Bàltic i és d’una extensió similar a la de Mallorca, ja està protegida militarment des de fa setmanes.

Putin va justificar la invasió d’Ucraïna perquè l’OTAN no s’acostés més al seu territori. Ara els 3.600 quilòmetres de la frontera finlandesa incrementaran l’enfrontament directe entre Rússia i l’OTAN.

El pitjor no és que Putin s’hagi equivocat, sinó que el món posterior a la invasió és molt més incert i perillós. La guerra durarà perquè Ucraïna no pot imposar-se i Putin no pot permetre’s perdre. ¿Fins quan i amb quins costos? ¿Hi ha risc d’escalada nuclear?

I no és només Rússia, sinó que les economies europees també patiran la partició del món que ja s’està produint. Les sancions castigaran Putin, però tindran també un alt cost per als països europeus. Un tall del subministrament de gas rus –ahir Rússia va tancar el gasoducte que travessa Polònia– podria fer caure un 12% el PIB d’Alemanya, la primera economia europea. I l’escassetat de certes matèries està paralitzant la producció de cotxes elèctrics de Volkswagen. 

Notícies relacionades

Dilluns, el president de la companyia, Herbert Diess, va apressar a establir algun acord que posés fi a la guerra. Desitja el final d’un perillós malson. Però el malson té un gran culpable. Ho demostra el fet que un país neutral que va saber conviure amb la totalitària Rússia de Stalin tingui més por del somni imperial de Putin, el nacionalisme fonamentalista, que a la dictadura comunista. 

Un acord que no impliqui abandonar els ucraïnesos exigeix ajudar-los a defensar-se i augmentar les sancions econòmiques que debilitaran Putin, però també afectaran el benestar de la resta del món. Hem entrat en una perillosa espiral d’irracionalitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web