Una frontera a Bàscara

El cap de setmana passat, Bàscara s’ha proclamat independent. Com ho llegeixen. Han col·locat una imitació de duana a la carretera que creua el poble, i durant uns minuts han donat per fet que ja no eren espanyols. Avui ja tornen a ser-ho, per descomptat, però que els treguin ‘lo bailao’. Els va donar temps fins i tot a crear la seva pròpia moneda, el cat, amb la qual algun turista angloparlant que per allà va passar pensaria que en aquest poble una barra de pa costa un gat i mig i una masia està en venda per 100.000 gats.

Notícies relacionades

L’oficina de Puigdemont admet els contactes amb l’enviat rus

Les joventuts de Junts demanen proclamar la independència després d’unes altres eleccions

La pallassada m’ha agafat a Madrid, on al procés català se li fa el mateix cas que al moviment d’alliberament cherokee, si és que tal cosa existeix. Aquí, veuen les imatges d’uns ignorants col·locant una barrera a la carretera, riuen una estona i deixem-ho córrer. Crec que, en cas de tenir-los a prop, els llançarien monedes. Quan he intentat explicar als parroquians del bar on em trobo que no es tracta d’una ‘performance artística’ que pretén posar de manifest la necessitat d’un món sense fronteres, sinó un intent que totes les poblacions de Catalunya facin el mateix fins a arribar a l’alliberament nacional i tenir un concursant propi a Eurovisió, m’han convidat a unes canyes i m’han apressat que continuï explicant històries, cal veure com són de salats els catalans. No els culpo, per a ells, ha sigut com veure els veïns d’un poble d’Albacete declarar-se independents.

M’agradaria que a Espanya es prengués seriosament els catalans, però cada vegada em resulta més difícil. L’únic bo que en trec és que em conviden a canyes pensant que soc divertit. Tot i que, mentrestant, suposo que a Bàscara continuen omplint garrafes de cervesa. O no s’explica que siguin tan talossos.