Un judici anòmal

García Ortiz afronta un procés per presumpta revelació de secrets, un delicte castigat amb fins a sis anys de presó, després de la filtració d’un correu electrònic en el qual l’advocat d’Alberto González Amador –parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso– admetia dos delictes fiscals per evitar un judici. El fiscal ha de respondre per un acte comès, presumptament, a l’exercici del seu càrrec i utilitzant informació obtinguda gràcies a ell, ja que, segons aprecia el jutge d’instrucció, Ángel Ruiz Hurtado, hi ha indicis que va donar publicitat a dades protegides pel secret professional i la confidencialitat judicial. Les acusacions particulars i populars –entre aquestes, l’Associació Professional i Independent de Fiscals i Manos Limpias– sol·liciten penes de quatre a sis anys de presó i inhabilitació per ocupar càrrecs públics.

La Fiscalia, en canvi, demana l’absolució, cosa que genera dubtes sobre la imparcialitat del procés, ja que són els subordinats jeràrquics de l’acusat els qui exerceixen l’acusació en nom de l’Estat. Aquesta situació constitueix una anomalia que compromet la credibilitat del sistema i debilita la confiança ciutadana en la justícia. Resulta incompatible amb els principis d’imparcialitat que un fiscal general sigui jutjat mentre conserva el control de la institució que l’acusa. La seva permanència en el càrrec, malgrat estar processat, transmet una sensació d’impunitat i erosiona l’exemplaritat que s’hauria d’exigir a qui encarna la defensa de la legalitat. L’ètica pública i la prudència política exigien la seva dimissió immediata, tal com va reclamar, entre d’altres, l’Associació de Fiscals, majoritària en la carrera fiscal.

A més, el Govern, lluny de facilitar la seva sortida, ha optat per sostenir-lo i convertir la seva defensa en una causa política, intensificant així el seu enfrontament amb el poder judicial. Preservar la presumpció d’innocència és una cosa; donar suport a l’acusat de manera que es desdibuixi la neutralitat institucional i es reforci la percepció de connivència entre l’Executiu i el Ministeri Fiscal, una altra de molt diferent. A l’embolicar el cas en un discurs de persecució partidista, el Govern ha confós l’interès públic amb el personal i ha erosionat la separació de poders.

Per tot això, aquest judici no és només un procés penal: és una prova sense precedents per a les institucions. És essencial que el Govern mantingui la neutralitat, evitant interferències. Només així es podran aclarir els fets amb rigor i restaurar la credibilitat de les institucions, assegurant que la justícia s’apliqui sense privilegis. Defensar l’estat de dret no significa protegir els seus representants davant la justícia, sinó garantir que ningú, ni tan sols el fiscal general, quedi per sobre de la llei.