Viatge amb tren Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Lluitant contra els elements

Renfe m’escorta amb els seus guàrdies cap a la sala d’espera de Sants, on una patrulla dels Mossos, al saber el motiu de l’incident, es queda estupefacta

2
Es llegeix en minuts
Lluitant contra els elements

FERRAN NADEU

Aquest Sant Jordi vaig ser a Barcelona a lluitar contra els elements. No em refereixo a la calamarsada que em va agafar en plena Rambla, sinó al revisor de l’AVE, que quins elements té Renfe en plantilla. Per resumir-ho i no cansar-los: Renfe em ven un bitllet a la taquilla, Renfe posa lliurement el preu d’aquest, Renfe em fa un descompte d’1,19 euros per ser periodista, i jo pago religiosament a Renfe el que m’indica. La mateixa operació que he fet més de 30 vegades anteriorment. Però aquest dissabte, Renfe –en la figura del seu revisor– em diu que el bitllet que m’ha venut Renfe no és vàlid, que el descompte que m’ha fet Renfe no és legal, perquè el carnet de periodista que Renfe m’ha donat sempre per vàlid ara Renfe diu que no ho és, i que he de pagar-li a Renfe els 1,19 euros que Renfe m’ha descomptat del preu. Com que m’hi nego, Renfe envia quatre guàrdies de seguretat a l’estació de destí, on m’esperen per insistir que Renfe em reclama 1,19 euros que Renfe m’ha rebaixat. Com que m’hi continuo negant –un no té en gaire estima la seva dignitat, però sí en més d’1,19 euros–, Renfe m’escorta per quatriplicat amb els seus guàrdies cap a la sala d’espera de l’estació de Sants, on esperarem a l’arribada d’una patrulla dels Mossos que al saber el motiu de l’incident, es queda estupefacta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Un entén que els comptes de Renfe no deuen anar gaire pròspers, i per això no és capaç de posar més que dos AVE entre Girona i Barcelona en tota la tarda d’un dia com Sant Jordi, i això malgrat que, a causa d’unes obres, no hi ha connexió directa de Rodalies entre les dues capitals. Però no imaginava que el desastre pressupostari fos de tal magnitud que 1,19 euros siguin considerats vitals per a la subsistència de la companyia.

Mentre era conduït a qui sap on per quatre guàrdies de seguretat, jo intentava fer cara de «soc una persona important i per això m’escorten fins a dalt», no fos que em veiés un conegut i sospités que jo era l’home que va intentar estafar 1,19 euros als Pressupostos Generals de l’Estat. No sé si ho vaig aconseguir, potser he quedat assenyalat per a les restes com aquell que va enfonsar Renfe en la misèria. En l’econòmica, dic, perquè en la moral ja ho estava.

Temes:

Renfe