El final de la neutralitat de Finlàndia i Suècia

I no només això, sinó que part de l’efecte rebot de la invasió russa d’Ucraïna ha sigut que Suècia i Finlàndia, dos països tradicionalment no-alineats, estiguin fent un pas endavant per unir-se a l’OTAN. D’aquesta manera, trencarien el seu estatus de neutralitat i es completaria l’expansió de l’organització cap a l’est; a més, es duplicaria el nombre de quilòmetres quadrats de frontera directa entre el territori rus i l’OTAN. 

L’efecte de la invasió russa sobre les opinions públiques d’aquests dos països no s’ha fet esperar gaire. Entre el 4 i el 15 de març, una enquesta realitzada a Finlàndia per l’empresa EVA, del Fòrum de Negocis i Polítiques de Finlàndia, va mostrar un canvi radical en les posicions dels ciutadans finlandesos en relació amb la participació en l’OTAN: van recolzar aquesta adhesió en un 60%, 34 punts més que en l’última onada, feta durant la tardor del 2021. Així mateix, una altra enquesta feta el gener d’aquest mateix any va mostrar una oposició a la incorporació de Finlàndia a l’OTAN del 40% dels finlandesos. En el cas suec, també s’han disparat les posicions a favor de la incorporació a l’organització atlàntica. Segons algunes enquestes, sis de cada deu suecs s’unirien a l’OTAN si també ho fes el veí finès. Però, si el país veí no fes el pas, els suecs reduirien el seu recolzament fins al 41%. 

Les raons d’aquest canvi de paradigma en les polítiques de seguretat d’aquests dos països, sostingudes sobre la neutralitat i la independència militar, i de la rapidesa d’aquest gir obeeixen, sens dubte, a la por generada per la creixent assertivitat i violència que contemplen (contemplem) amb incredulitat del veí rus. Si al gener la primera ministra finlandesa, Sanna Marin, va declarar que no semblava una opció la sol·licitud de l’ingrés de Finlàndia a l’OTAN durant el període legislatiu, el cop de timó de Rússia a Ucraïna ha capgirat aquesta situació. Els 1.300 quilòmetres que comparteix amb el veí eslau són, sens dubte, un motiu de temor justificat, a la qual cosa s’hi ha de sumar l’observació, no menor, dels límits en matèria de defensa i intervenció militar quan un país no és membre de l’OTAN.

Notícies relacionades

Suècia i Finlàndia canvien

Testosterona antiprocés

Les decisions que hauran d’adoptar aquests dos països encara hauran de transitar per diferents processos de debats parlamentaris que afecten la naturalesa mateixa dels dos estats, si bé en diferents nivells. En el cas de Finlàndia, la seva aproximació a la neutralitat és pragmàtica i va ser imposada per l’Acord d’Amistat, Cooperació i Assistència Mútua firmat amb la Unió Soviètica el 1948, és a dir, es tracta d’una neutralitat imposada o forçada. Al contrari, la decisió final a Suècia encara tardarà una mica més, ja que el país s’enfronta a unes eleccions a mitjans d’aquest any i, per tant, el Govern actua amb més cautela que el seu veí finès. En aquest cas, s’intentarà evitar un canvi impulsiu en la seva política de seguretat, ja que el concepte de neutralitat està directament vinculat a la mateixa construcció de la seva identitat nacional, de manera que el debat és de molta més importància, ja que afecta la mateixa naturalesa del país.

Sigui com sigui, sembla que el rumb dels dos països transita ara cap a la seva incorporació a l’OTAN, cosa que marcarà un abans i un després no només en aquests països, sinó també pel que fa al mateix futur de l’OTAN i de la UE.