La nota Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Suècia i Finlàndia canvien
Espantats per la invasió de Putin, els dos països neutrals es preparen ara per sol·licitar un ràpid ingrés a l’OTAN
La invasió russa està tenint conseqüències molt greus. Primer, per als ucraïnesos que pateixen crims de guerra, veuen destruïda la seva nació i més de 4 milions han fugit del país. Segon, per a Rússia, el poble del qual ja nota les sancions occidentals. Per exemple, els empleats de les moltes empreses –entre les quals Zara, que tenia 500 botigues i prop de 9.000 treballadors– que han tancat la seva activitat a Rússia. Tercer, per a Europa, que veurà reduït el seu benestar. El canceller Scholz ha advertit que els països que castiguen Putin no han de ser després els més perjudicats per les sancions. Quart, per a molts països del Tercer Món, com Egipte, que han de suportar els efectes de l’alça de preus dels cereals per la caiguda de la producció d’Ucraïna, un dels grans graners del món.
Però no ens confonguem. Tothom sortirà danyat per la bogeria nacionalista de Putin, potser el Hitler del primer terç del segle XXI. Mentre estigui en el poder, el món es fragmentarà, la inseguretat dispararà la despesa militar, i la marxa enrere en la globalització frenarà el comerç i el benestar.
Una de les raons que Putin esgrimia, abans de la invasió, per a la pressió sobre Ucraïna era que 14 països de l’Europa central i oriental havien entrat a l’OTAN des del 1999. Doncs bé, la primera conseqüència de la guerra és que l’OTAN pot passar –abans de la cimera de Madrid del juny– de 30 a 32 membres per la incorporació de dos països de gran tradició neutral com Suècia i Finlàndia. Des del 1814 Suècia no ha participat en cap guerra ni ha format part de cap aliança militar. I Finlàndia era neutral des d’un tractat d’amistat i pau firmat amb l’URSS el 1948.
Ni en els pitjors temps de l’estalinisme Suècia o Finlàndia van desitjar formar part de l’OTAN perquè estaven segures que la seva integritat territorial estava garantida per la neutralitat i que l’URSS la respectaria. Ni la invasió d’Hongria el 1956 ni la de Txecoslovàquia el 1968 van alterar res. Però ara això d’Ucraïna ho ha canviat tot. La Rússia de Putin és menys fiable que l’URSS i des del 24 de febrer les poblacions de Finlàndia –que té 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia– i Suècia s’han anat fent atlantistes. La por que els pugui passar el mateix que a Ucraïna ha sigut determinant. I les dues primeres ministres socialdemòcrates dels dos països semblen decidides a fer el pas.
I això malgrat que Rússia ha amenaçat que l’entrada a l’OTAN posaria fi a l’estatus no nuclear del mar Bàltic. Medvédev, dirigent molt pròxim a Putin, ha dit que inevitablement això comportaria barcos russos amb armament nuclear al Bàltic, a pocs quilòmetres d’Hèlsinki i Estocolm. Però l’amenaça té poc efecte perquè els tres països bàltics –Estònia, Letònia i Lituània, que formaven part de l’URSS i que estan terroritzats– asseguren que Kaliningrad, l’enclavament rus al Bàltic, ja està nuclearitzat.
Notícies relacionadesI aquesta conversió mostra també l’escassa rellevància militar d’Europa. Preguntat per què la seguretat europea –Finlàndia i Suècia són membres de la UE des del 1995– no és suficient, l’antic primer ministre suec, Carl Bildt, ha dit al ‘Corriere della Sera’: «Si mirem les realitats militars, els dos països rellevants per a la nostra seguretat són els Estats Units i la Gran Bretanya i cap és membre de la UE, que encara no té estructura militar».
Ni la UE ni França –malgrat l’orgull de la seva bomba nuclear– compten.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
