Pedro Sánchez a Kíiv Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Més ajuda per a Ucraïna

Espanya ha d’assumir la seva part en l’única mesura que pot ser efectiva a curt termini per frenar l’agressió russa, l’ajuda militar

3
Es llegeix en minuts
Més ajuda per a Ucraïna

La presència a Kíiv del president del Govern, Pedro Sánchez, comporta una implicació més gran d’Espanya en la triple estratègia general de la UE: ajudar militarment, l’acollida de refugiats a Ucraïna, contenir Rússia i amenaçar de portar davant el Tribunal Penal Internacional (TPI) els responsables dels crims de guerra comesos per la potència invasora. En el pas que Sánchez ha fet no hi ha una novetat específica, sinó la confirmació que la solidaritat europea amb el país agredit va més enllà de les declaracions de condemna habituals, s’entreobre la porta a una incorporació d’Ucraïna a la UE i es té la convicció que el programa de sancions debilitarà de manera palpable l’economia russa.

L’enviament de 200 tones de material militar i 40 vehicles blindats –la contribució espanyola més gran a l’esforç bèl·lic–, el desemborsament de 31 milions en ajuda humanitària, la decisió que 39 forenses i vuit especialistes del Ministeri de l’Interior col·laborin amb el TPI per reunir proves contra Vladímir Putin i el seu entorn, i la reobertura de l’ambaixada a Kíiv són mesures de naturalesa pràctica i simbòlica similars a les que s’han adoptat per altres socis europeus, proporcionals en qualsevol cas amb el fet que Espanya és la quarta economia de la UE. Cap hauria de tensar la coalició de Govern en vista de la quantitat d’inferns que la població ucraïnesa ha viscut, la multiplicació de fosses comunes i l’última escomesa contra la ciutat de Mariúpol, sotmesa a setge. Si algun integrant del Govern continua tenint dubtes sobre la necessitat de dotar Ucraïna de mitjans de defensa és que és insensible a l’informe de danys que a tota hora arriba del camp de batalla.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

No hi ha cap altra manera de trencar l’espai de confort que s’ha procurat Putin, amb l’opinió pública russa anestesiada per la censura i la propaganda, que li dificulti al màxim la concreció del seu objectiu actual: culminar l’ocupació del Donbass i presentar-la com a la culminació de l’«operació militar especial» empresa el 24 de febrer. Aquesta és la meta de Putin després de gairebé dos mesos de combats, i una vegada el Kremlin ha comprovat el fracàs de la somiada guerra llampec i el reemplaçament del Govern de Volodímir Zelenski per un altre titella. Aquesta és la raó per la qual Ucraïna necessita ajuda permanent dels Estats Units –800 milions de dòlars més anunciats ahir– i dels europeus, impedir al president de Rússia tenir una victòria, sigui o no certa. Fer comptes sobre el mal que es causaria a l’agressor si es cancel·lessin les importacions de gas i petroli és poc més que un exercici teòric: la dependència energètica de països com Alemanya i Hongria és massa gran perquè el desenganxament sigui d’efectes immediats sense danyar la unitat d’acció europea, que els estrategs de Moscou mai van creure que fos possible.

Ajudar militarment Ucraïna i les sancions aprovades és, de moment, l’única manera realista de desgastar Putin; portar-lo davant el TPI juntament amb algun dels seus generals i sequaços és objectivament impossible. El règim rus és una autocràcia amb l’oposició a la presó o a l’exili i, en l’immediat, fins i tot amb l’economia feta malbé, disposa de ressorts –l’aliança estratègica amb la Xina– per resistir el càstig d’una part de la comunitat internacional. Per això, tot i que Sánchez, després d’anar a Borodianka, ha manifestat el seu desig que els crims de guerra no quedin impunes, és inevitable recordar que, de moment, els murs del Kremlin són inexpugnables.