Editorial
Trobar el maltractament infantil
La Conselleria de Salut té previst sancionar algun o alguns dels centres pels quals va passar el nadó presumptament maltractat a Barcelona al considerar que hi va haver fallades en la detecció dels indicis de violència. El departament dona per fet que ha de multar per la seva actuació l’Hospital de Sant Pau i determinar si també procedeix actuar contra Sant Joan de Déu i el CAP Roger de Flor. Però, sobretot, assumeix que ha de revisar els protocols i la formació dels professionals, amb la voluntat que aquest cas marqui un punt d’inflexió en la detecció de la violència infantil. Decisions totes elles que suposen el reconeixement institucional que, com ja vam advertir, s’havia d’avaluar si el sistema no havia funcionat com tocava en un cas en què hi havia prou indicis per haver activat abans els mecanismes de protecció.
Entre l’1 i el 16 de març, el menor va ser atès en un CAP i tres hospitals sense que s’activés el protocol de violència infantil, malgrat presentar signes després considerats rellevants, com hematomes en zones sensibles. L’explicació dels progenitors, juntament amb la condició d’infermera de la mare, va reduir el nivell de sospita, mentre que l’atenció en diferents centres va dificultar una valoració global del cas. No va ser fins a la segona visita a Sant Pau quan, davant la gravetat acumulada de les lesions, es va decidir la derivació a l’Hospital Vall d’Hebron i l’activació del protocol.
En aquell moment, els informes clínics i forenses van descartar un origen accidental o patològic de les lesions, cosa que va portar a la detenció dels progenitors i al seu ingrés en presó preventiva, una situació que l’Audiència de Barcelona encara ha de revisar. La investigació continua oberta i ha incorporat noves diligències, entre les quals imatges aportades pels Mossos d’Esquadra que la defensa vol utilitzar per qüestionar la hipòtesi d’agressió sexual. Un element que introdueix debat en l’àmbit judicial, però que no canvia el fet que el menor presentava lesions d’evolució prolongada que no es van detectar a temps.
La mateixa conselleria ha assenyalat que "va faltar desconfiança". Es va acceptar l’explicació dels pares, influïda pel seu perfil i una aparença de normalitat, cosa que va reduir el nivell d’alerta malgrat l’existència de senyals que requerien una avaluació més acurada. I això no es corregeix només amb protocols, sinó reforçant una pràctica que, davant el dubte, doni prioritat a la comprovació dels indicis sobre l’acceptació de la primera explicació. Per això el cas no es limita a depurar responsabilitats individuals o institucionals. Les sancions i la revisió de protocols són necessàries, però només tindran efecte si es tradueixen en canvis concrets en la detecció precoç i en la coordinació entre centres. Salut preveu reforçar la formació i exigir que tots acreditin que els seus professionals reben preparació continuada en la detecció del maltractament infantil. En aquest sentit, l’experiència britànica resulta útil, amb equips especialitzats als hospitals, sistemes d’intercanvi d’informació entre serveis sanitaris i socials i criteris que obliguen a verificar els indicis i observar l’entorn del menor fins i tot sense proves concloents. Un enfocament centrat a anticipar riscos, més que a respondre quan ja són evidents, que pot ajudar a evitar que casos com aquest es repeteixin.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
