Un milió de gats

En literatura, per exemple, hi ha gats per triar i remenar, una oferta esplèndida ara que ve Sant Jordi. Potser el més conegut, amb el permís del gat de Cheshire d’'Alícia al país de les meravelles', sigui el de Natsume Soseki ('Soy un gato', a Impedimenta), una sàtira de la classe mitjana al Japó de l’era Meiji. Altres autors també han cultivat l’amor pels felins. Hi ha força volums amb contes dedicats a aquests animals, com 'Cuentos con gatos' (Alfaguara) o 'Las mejores historias sobre gatos' (Siruela), amb relats de Kipling o Twain. 'El tigre en la casa', en canvi, és un assaig magnífic sobre la història cultural del gat. 

En literatura infantil també hi ha milers d’històries felines per llegir. De fet, l’editorial Lata de Sal té tota una col•lecció dedicada a àlbums preciosos protagonitzats per gats. Però el més divertit, el més brutal, el més fidel a la realitat, són els dos volums de 'Diario de un gato asesino', d’Anne Fine (Blackie).

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En poesia, dos volums capturen l’essència felina: 'Els gats han vingut a prendre el té', amb 50 poemes de diversos autors clàssics com Rilke o Baudelaire, i 'El llibre dels gats espavilats del vell Opòssum' (LaBreu), de T. S. Eliot, en què es va basar el musical 'Cats' (la 'pel•li' s’ha fet famosa per esborrar per ordinador el cul dels felins protagonistes i per ser més infumable que 'Showgirls').

Però és en el còmic en què més brillen els felins. 'Simon’s cat', el fenomen d’internet, té diversos volums tendres i hilarants. 'Gato saliendo de una bolsa', de Jeffrey Brown (La Cúpula) és gairebé un estudi gràfic dels seus comportaments més inexplicables. I en manga, un dels més curiosos és el 'El diario gatuno de Junji Ito', un volum divertidíssim en què el 'mangaka' de terror explica les manies dels seus dos gats.